Teresa Rodríguez: reinserció de preses
«A la presó van dones bones»
1-4-2008
L’Obra Social Caixa Sabadell aportarà 45.000 euros a la Fundació Ared entre el 2008 i el 2010, per la reinserció de dones en exclusió social, especialment preses.
La seva presidenta, Teresa Rodríguez García, 57, va venir la setmana passada a Sabadell per signar l’acord.
—No. A la presó van moltes dones bones.
—Bones però culpables?
—Per mi la majoria són innocents. Alguna ha matat a l’amant del seu marit, però la majoria són bones persones que s’han trobat en una situació difícil.
—Per misèria?
—Quasi sempre. Un dia, sense pensar en el mal que pot fer la droga, trafiquen per alimentar els seus fills i acaben a la presó.
—Això no les fa innocents.
—Mira, la meitat no hi haurien de ser. Les toxicòmanes, per exemple, no haurien d’estar a la presó, sinó a una clínica de desintoxicació i tenir-ne molta cura.
—Algunes no eren toxicòmanes i s’hi tornen a la presó?
—Les estadístiques diuen que sí. Però jo crec que no gaires. Avui en dia la gent cau en la droga de molt jove.
—Com ho sap?
—Ho veig cada dissabte a les 7 del matí quan arribo a la nostra entitat, al Poblenou de Barcelona. Aquells nanos borratxos i drogoaddictes tirats pel terra del carrer Almogàvers, sincerament, em fan molta pena.
—Com hauria de ser la presó ideal?
—No n’hi hauria d’haver tantes i només haurien de ser per la gent que fa mal.
—O sia que de gent dolenta n’hi ha.
—Molta. Hi ha persones, sobretot homes, que jo no els trauria mai de la presó.
—Però?
—Però les que porten droga de Colòmbia i les atrapen a l’aduana o que les retornin al seu país o que les facin fer treball social amb els mateixos joves que ella hauria pogut drogar.
—Si poses «Presó» en el currículum, segur que no trobes feina?
—No és una cosa que vagis dient públicament, efectivament. Però tampoc s’hauria d’amagar res perquè a una presó hi pot haver molt bona formació professional.
—Les estrangeres ho tenen més difícil?
—Molt més. Quan acaben el tercer grau, com que són estrangeres, no poden treballar i les expulsen del país.
—Podrien fer-ho?
—Professionalment estan molt preparades. Les que jo he recomanat a empreses o per cuidar nens sempre m’han fet quedar molt bé. La gent està molt contenta.
—Teniu més llatines que magribines?
—Sí perquè en la cultura àrab l’home assumeix culpes, però en la llatina l’home dóna la culpa a la dona.
—Com les reinserteu a la societat?
—Els hi donem un pis per viure, els arreglem els problemes familiars i les formem per treballar.
—On?
—En les tres seccions de la nostra empresa: artesania, confecció o catering.
—Quina artesania?
—Pinten en tela i en espelmes i es ven en botigues, esglésies, fires. Val a dir que també tenim un menjador on cada dia dinen i esmorzen cent persones.
—Mai no s’independitzen de vosaltres?
—I tant que sí. Moltes posen botiga de arranjament de roba, altres posen tallers de confecció, treballen a empreses de neteja, cuiden avis o es col·loquen d’administrativa.
—Quantes heu col·locat?
—Més de 600 ex-preses en 14 anys. Només l’any passat, entre ex-preses i altres dones, vam trobar feina per 80 dones. Tenim un bon equip de treball i molta vocació.
—Sis pisos d’acollida i cap problema amb els veïns?
—Un. I vam parlar amb ells i es van acabar els problemes.
—Quant temps les deixeu viure al pis?
—No els donem cap pressa. Quan una persona surt de la presó ho ha perdut tot i el primer que necessita es recuperar l’autoestima.
—I això com es fa?
—Aprenent a no mirar enrere i a centrar tots els esforços en construir un futur.
—Quantes tornen a la presó?
—L’any passat de les 80 que nosaltres vam acollir, només 4 i totes per recaure en la droga.
—Què significa l’ajut del l’Obra Social Caixa Sabadell?
—El reconeixement de que les entitats que treballem en el Primer Món també fem una feina important. No tot és Tercer Món.
—Com es va ficar en això?
—Sempre m’havia agradat tant el món de la moda que de joveneta vaig venir a Barcelona per estudiar-ne. El 1989 vaig donar un curs de disseny, teoria tèxtil i confecció a la presó de dones de Wad Ras de Barcelona i... i aquí estem.
—Li agrada?
—Sóc molt feliç.
—La foto d’aquesta plana sembla indicar que avui la moda segueix essent una sortida professional.
—Sí, és de la desfilada del Dia de la Dona amb dissenys d’ex-preses. Ho vam fer amb les Teresianes de Ganduxer i ens van apadrinar Judith Mascó, Rosa Clarà i Sílvia Tarragó.
Quin nivell
AGENDA ATAPAÏDA
La seva dedicació a l’entitat és total. Des d’aquell dia que va posar els peus a Wad Ras, no ha parat de treballar per les dones en exclusió social.
La seva agenda està sempre atapaïda de les cites més insòlites. El dia de l’entrevista, per exemple, havia de supervisar els nous plats de la secció de catering de la seva empresa.
Just després l’esperaven a unes Jornades de Treball al Palau de la Generalitat.
La seva agenda està sempre atapaïda de les cites més insòlites. El dia de l’entrevista, per exemple, havia de supervisar els nous plats de la secció de catering de la seva empresa.
Just després l’esperaven a unes Jornades de Treball al Palau de la Generalitat.