Glòria Serra: videojocs a Canadà
«Treballo jugant»
3-4-2008
La sabadellenca Glòria Serra Urgelés, 23, llicenciada en comunicació audiovisual per la UPF, és localitzadora de petits videojocs de petit format a Montreal, on viu amb el seu company canadenc.
—Per la via tradicional: currículum, entrevista... em van acceptar immediatament i em van tramitar ells el permís de treball.
—Localitzadora és el mateix que traductora?
—Mig mig. La veritat és que traduir és la meitat de la meva feina. L’altra meitat consisteix en provar els jocs. Treballo jugant.
—Aquesta sí que és bona: un treball que consisteix en jugar.
—Només jugo per veure que als textos que hem traduït no hi falten signes d’interrogació inicials, que els accents són correctes, que es mostra tot el text.
—Divertit?
—Home, hi ha dies que t’has de passar tota la tarda jugant per provar el joc, veure que funciona bé, provar de guanyar, de perdre i d’empatar. I a vegades es pot fer una mica llarg. Sort que tenim trucs per superar nivells o perdre.
—Dificultats especials?
—Les variables de gènere quan el jugador tria un personatge noi o noia. Que no et diguin “hola tío” si has escollit una noia.
—I la lletra enya?
—És un problema. Com les interrogacions inicials, o els accents que desplacen les lletres cap avall i llavors la paraula no queda alineada. Mica en mica ho anem arreglant tot.
—Tu fas espanyol d’Espanya i altres fan espanyol d’Argentina o Puerto Rico?
—No. L’equip de castellà som 4 persones i tots som d’Espanya. L’empresa té sucursal a Sudamèrica i quan ells tradueixen, ens ho envien perquè ho adaptem. I al revés.
—Què passa si el text no hi cap?
—L’escurcem («selec» per seleccionar) o demanem als tècnics que ens facin els requadres més grans, o la lletra més petita,
—El to és important?
—L’important és que les traduccions siguin idiomàtiques, que el jugador el senti seu i no noti que és una traducció.
—Per quina paraula no has trobat traducció?
—Moltes. Pel fet de viure aquí i parlar anglès amb el meu xicot hi ha un munt de paraules noves que només sé en anglès...
—Diferències amb una traductora de literatura?
—Suposo que una pila. En un llibre, l’escriptor ha tingut un o dos anys i 250 pàgines per pensar, reescriure... fa una mica de respecte. El videojoc no et permet tanta filigrana.
—On et documentes si el joc es medieval, galàctic o de skaters?
—El diccionari de la Real Academia i el «Panhispánico de dudas» són les nostres eines bàsiques. Però per argot consultem l‘urbandictionary, una web que fa tothom i la gent vota. En fem cas en funció dels vots.
—I si és boxa, hoquei sobre gel o baseball?
—Mirem les webs de les federacions.
—Creix el mercat de videojocs per mòbils, iPods i Blacberrys i baixa per consoles?
—De cap manera. De la mateixa manera que el Diari de Sabadell no ha mort per la radio o la tele. Cap nou mitjà mata l’anterior.
—Consta el teu nom en els crèdits?
—Normalment sí. En la majoria dels jocs, dins de l’apartat “acerca de” s’hi inclou l’equip de localització.
—Eres abans aficionada als videojocs?
—No gaire. Ni tampoc ho sóc ara. Però jugar amb el mòbil és la manera perfecte de passar aquells cinc minuts d’espera quan has quedat amb algú que no arriba.
—Gosaries proposar la traducció d’algun joc al català?
—Doncs no ho sé… em sembla que no. Sense els meus companys no m’hi veuria amb cor.
—És una feina recomanable?
—És variada. Normalment treballem en 4 o 5 jocs diferents en una setmana i no tens temps d’avorrir-te.
—El mes dur de viure a Canadà és el fred?
—Els efectes del fred! La neu! Aquest any hem superat tots els records de neu i la ciutat ja no té diners per netejar els carrers.
—Se l’ha de netejar cadascú?
—Sí i si et queda el cotxe colgat de neu has de sortir de casa una hora abans, agafar la pala, treure tota la neu, rascar el gel de vidre amb una rasqueta, intentar desaparcar el cotxe...
—Per què «intentar»?
—Perquè si tens una placa de gel sota la roda, has de posar uns plàstics i buscar algú que empenyi el cotxe mentre l’altre dóna gas. Per sort, la gent és molt solidària i sempre hi ha algú pel carrer que s’ofereix a ajudar-te. L’última vegada ens va costar vint minuts només moure el cotxe!
—Alguna cosa bonica deu tenir Canadà.
—Emmm... doncs mira, també la neu. És el que està fent que aquest hivern sigui completament diferent a qualsevol altre que he viscut a la vida. La neu em fastigueja amb la mateixa intensitat que em meravella.
Doncs aquí ja anem amb maniga curta
CASTELLERS DE MONTREAL
P odria dir que trobo a faltar el pa amb tomàquet o el pernil, però no seria veritat, tot això es pot comprar. El que de veritat trobo a faltar és la família. No vol dir que em passi els dies plorant pels racons perquè si fos així ja hauria tornat. Però hi ha moments en què els necessites a prop i no hi són».
Potser per això col·labora amb Els Castellers de Montreal: «Som quatre gats, però ens ho passem molt bé, diu. L’objectiu es fer el pilar de tres per Sant Jordi al Casal Català de Quebec».
Potser per això col·labora amb Els Castellers de Montreal: «Som quatre gats, però ens ho passem molt bé, diu. L’objectiu es fer el pilar de tres per Sant Jordi al Casal Català de Quebec».