Albert Mallol: Banc del Temps
««No se’t valora pel que tens sinó pel que dones»
10-4-2008
Per cada hora que dones penjant cortines a un altre, fent de cangur o passejant un gos, una altra persona et pot fer la vora dels pantalons, llegir-te un llibre o acompanyar-te al metge també durant una hora.
El periodista sabadellenc, Albert Mallol Mateu, 40, coordina el Banc del Temps de Sant Cugat del Vallès com a tècnic de Participació Ciutadana a aquell ajuntament.
—El doble de l’any passat i seguim creixent. Cada cop més gent fa més serveis a més gent.
—Em posa un exemple?
—Si em poso malalt i no puc passejar el gos, busco a la meva llista de donants d’hores, truco a un i li demano si em pot passejar el gos.
—I això funciona?
—Ja ho crec que funciona. T’apuntes l’hora que has donat en un talonari, la introdueixen a la base de dades i a un se li suma una hora i a l’altre se li resta.
—Què més oferiu?
—Converses en català o castellà, comprar un vol per internet, penjar un quadre, pentinar-te, una classe de ioga, fer-te una paella, que et reguin les plantes quan estàs de viatge...
—Hi ha qui rep molt i no dóna gens?
—No. Més aviat el contrari: l’hiperactiu que dona molt i no rep gens i te un superàvit d’hores excessiu. A aquests els cridem a l’alto i els demanem que facin servir alguna hora d’una altra persona.
—Quina falta fa un ajuntament en tot això?
—Els primers bancs del temps europeus van ser italians i estaven coordinats per entitats particulars, sovint vinculades a la dona.
—O sia que no cal cap ajuntament?
—No és imprescindible. Acabem de rebre la visita d’una representant del Banc de Temps d’Alemanya i allà es mou per iniciativa privada sense cap institució.
—Llavors, per què a Sant Cugat ho coordina l’Ajuntament?
—Vam seguir la fórmula que va utilitzar el de Barcelona per cohesionar el teixit social d’El Raval.
—I aquí?
—Vam fer el mateix amb un barri. Però actuem coordinats amb el Club Muntanyenc.
—Què feu exactament l’Ajuntament?
—Tenim una oficina oberta una tarda a la setmana on s’apunta la gent. Els fem una entrevista, prenem, les seves dades i ofertes, els donem una llista amb tots els telèfons i els portem la comptabilitat d’hores.
—Què són intercanvis grupals?
—N’hi ha que munten tertúlies en anglès, francès o italià, excursions a Collcerola, lectures comentades...
—Qui s’apunta aquesta hora?
—Se la reparteixen entre tots una dia cada un. L’altre dia un va enviar un e-mail a tots dient «vaig a Girona en cotxe a veure una exposició, algú vol venir?»
—Tot per conèixer gent?
—Sí, però sense confondre-ho amb grups de relació per divorciats, que són una altra cosa.
—Però segur que en teniu.
—En el nostre Banc del Temps hi ha molta gent separada, soltera, vídua i de mitja edat. Però a altres bancs hi ha molta gent jove.
—La modernitat no ens porta fatalment a la soledat, sinó només a un nou tipus de relació?
—Exacte. I el Banc del Temps ha demostrat que és una manera de relacionar-se que funciona. És una relació absolutament intergeneracional.
—I sense diners pel mig.
—Això és el bonic. Cadascú dóna de sí mateix allò que li és més propi i ho fa gratuïtament. No se’t valora pel que tens, sinó pel que dones.
—Com es feia en els pobles?
—Clar. A la ciutat hem perdut aquesta relació i ja ni sabem si el veí del 5è està malalt o no. Al Banc del Temps recuperem aquesta relació.
—El deprimit recupera l’autoestima?
—També perquè ens ve molta gent que d’entrada et diu jo no sé fer res. Però si li demanes què t’agrada fer et diu els ocells, els trens, els bolets, cuinar, cosir, planxar... Tothom sap fer alguna cosa.
—Segur que planxar pot agradar a algú?
—Tenim una senyora que li encanta. Diu que només és feliç quan té grans cabassos de roba per planxar. Planxa per tots els socis.
—Hi ha gent per tot.
—En tenim un que li agrada arxivar i va per les cases ordenant i classificant fotos familiars. S’ho passa pipa.
—No tot són diners?
—No cobrar dóna tanta satisfacció que normalment, s’hi estan més d’una hora.
—El Banc del Temps ha de ser petit o pot créixer indefinidament fins a mil, 2.000, 3.000 socis.
—No. La gràcia és que sigui petit. Si creix molt s’haurien de crear dos bancs del temps, descentalitzar-los.
—Vol dir un per barri?
—Sí. A Barcelona n’hi ha un per barri i aquí podríem crear un a Valldoreix, un altre a les Planes...
Pobles del segle XXI
I SABADELL?
Els bancs del temps de Barcelona, Sant Cugat, Gavà, Terrassa, Badalona i Vacarisses estan coordinats per l’entitat barcelonina Salut i Família.
A Sabadell, la regidora Marta Farrés va presentar un projecte fa uns mesos. Però ni s’han tornat a tenir notícies ni consta als registres de Salut i Família.
A tot Espanya n’hi ha una trentena i a Itàlia, el país pioner a Europa, uns 300.
Altres països amb bancs del temps són Estats Units, Canadà, Regne Unit, Austràlia i Nova Zelanda.
A Sabadell, la regidora Marta Farrés va presentar un projecte fa uns mesos. Però ni s’han tornat a tenir notícies ni consta als registres de Salut i Família.
A tot Espanya n’hi ha una trentena i a Itàlia, el país pioner a Europa, uns 300.
Altres països amb bancs del temps són Estats Units, Canadà, Regne Unit, Austràlia i Nova Zelanda.