Joan Fàbregues: els llibres menys venuts
««El rebombori de Ruiz Zafon
tapa les demés novetats»
tapa les demés novetats»
22-4-2008
L’aparador de La Llar del Llibre de Sabadell té missatge i normalment molt crític. L’any passat, després de Sant Jordi, es dedicava «als llibres menys venuts». Aquest any s’han rendit a l’evidència tronadora de Ruiz Zafón, però li han donat la volta amb un «de quan els arbres no et deixen veure el bosc».
Sempre al peu del canó, el propietari i gerent de la Llar del Llibre, Joan Fàbregues Farrés, 51, responia ahir a l’entrevista amb l’ajuda del dependent i autor d’aparadors, que només accepta un discret segon pla, Esteve Botella (al fons a la foto).
—No.
—Llavors?
—Hem posat una torre d’El juego del Angel perquè serà el més venut d’aquest Sant Jordi. Però estan col·locats de manera que es permet veure, a través d’aquests forats, altres novetats.
—Missatge?
—En aquest Sant Jordi el rebombori de Ruiz Zafón tapa les demés novetats.
—S’enfadarà Planeta amb La Llar del LLibre?
—Al contrari. Han d’estar molt contents.
—De debò s’han editat un milió d’exemplars?
—Es normal perquè de La sombra del viento en van vendre 3 milions en castellà i 20 milions en totes les altres llengües.
—Quins seran els menys venuts?
—Ho sabrem el dia 24.
—Doncs aquells que us agradaria que es venguessin però ja sabeu que no.
—Els Assaigos de Montaigne, l’obra completa de Walter Benjamin, Contes de Primo Levi...
—I els més venuts després de Zafón.
—Els que estan al segon nivell de l’aparador suposem que també es vendran bastant. Mediàtics inclosos.
—Sortir a la tele i vendre es matemàtic?
—Sí. Aquesta regla no falla mai. Però en aquest segon nivell també hi hem posat les memòries de Pujol, les de Reixach, les de Benet, el premi Planeta...
—-Quins d’aquests us agradaria que es venguessin?
—El sindicat de policies jueus, que és premi Pulitzer de Michael Chabon, Sale el espectro de Philip Roth...
—Hi haurà una tercer nivell de novetats gens venudes?
—Segur que sí. Del nostre stock de 100.00 llibres, cada mes hem de tornar a les editorials un 40%.
—De debò per Sant Jordi es ven el 10% de tot l’any?
—En en el nostre cas en absolut. Això és un càlcul que no sabem qui l’ha fet.
—Vau fer un altre aparador ficant-vos durament contra els polítics.
—Les frases i els llibres no eren nostres, sinó dels autors.
—La selecció sí i seleccionant també s’opina.
—Quasi tot era del Diccionari del Diable, d’Ambrose Bierce. Reflexava el cansament de la gent vers la política.
—-I una altre contra la fira de Frankfurt.
—Contra no. Només dèiem «Menys omplir-se la boca de Frankfurt i més consum de botifarra».
—Això és patriotisme o localisme?
—Es una crítica a la manipulació política que va precedir a la fira (aquí no estan d’acord: Fàbregues considera correcte que només anessin a Frankfurt els autors en llengua catalana. Botella, en canvi, hi hagués dut els de llengua castellana).
—Un bon llibreter ha de llegir de tot?
—Com més llegeixis millor. I has de saber una mica de que van els altres. Però el que no t’agrada no cal llegir-lo. Ja te l’expliquen els clients.
—Per Sant Jordi es compren molts llibres que no es llegeixen?
—Probablement molts.
—No tinc temps, diuen. Ens ho creiem?
—No. Si volem, tots podem treure temps per llegir.
—Tampoc cal culpabilitzar al que no li agrada llegir, no?
—Llegir ni és cap obligació ni ens fa més bons. Però ens fa més savis i més lliures.
—De novel·la històrica en tenim per gaire?
—Sí. Segurament per molt de temps.
—Si un llibre no m’agrada el puc deixar a la meitat?
—I a menys de la meitat. Tranquil·lament. Nosaltres ho fem sense el menor remordiment.
—Hi ha qui, en tot l’any, només compra el llibre de Sant Jordi?
—Sí, molta gent.
—Per Sant Jordi tots som molt cultes i l’endemà tornem a ser el mateix toix de sempre?
—També durant els Jocs Olímpics tots ens sentim molt esportistes i l’endemà tornem a jeure al sofà.
—Molts compren un llibre per regalar per cobrir l’expedient de Sant Jordi?
—Podria ser.
—Sant Jordi és una gran mentida?
—No. Hi ha interessos comercials, però és una gran festa popular, molt bonica i única al món.
...que no fa llegir més
«AGOBIANT»
Sant Jordi es una festa tan bonica que algun any m’agradaria viure-la des de l’altra banda», diu Joan Fàbregues.
Per ell és una festa «agobiant», aclaparadora, cansada, que comença un mes abans amb les previsions i no acaba fins que, dies després, tens tota la botiga un altre cop en ordre i cada llibres al seu prestatge.
«Molta gent te una idea romàntica del llibreter, afegeix, però ser darrere aquest taulell és molt dur».
Per ell és una festa «agobiant», aclaparadora, cansada, que comença un mes abans amb les previsions i no acaba fins que, dies després, tens tota la botiga un altre cop en ordre i cada llibres al seu prestatge.
«Molta gent te una idea romàntica del llibreter, afegeix, però ser darrere aquest taulell és molt dur».