Violant Guañabens: tribut a Janis Joplin
«Janis m’ha donat
força, coratge i seguretat»
força, coratge i seguretat»
23-4-2008
Dissabte va esvalotar de mala manera el galliner del Nou Vapor Cafè Teatre. L’actriu i cantant de la badalonesa La Kozmic Band, Violant Guañabens Sánchez, 37, diu que no vol ser una clònica de Janis Joplin... però quasi ho és.
—No (riu).
—Doncs es posa a la seva pell.
—Hi ha gent que diu que si tanquen els ulls senten a Janis. Jo, sincerament, crec que no.
—No sigui tan modesta.
—El meu timbre de veu és molt diferent. Ja m’agradaria, però la veritat és que no hi ha comparació.
—S’ha d’estripar la veu?
—Treballar la veu m’ha costat molt. Ella la tenia trencada i sense tècnica... I si no pots posar tècnica has de posar força. Molta energia.
—Era la veu de la ràbia?
—Més de la tristesa. Moltes de les seves cançons parlen de soledat. Per això es «desgarrava» tant i es prenia de tot.
—Alcohol, tabac, drogues.
—Es trobava molt sola. Sempre es queixava de viure en hotels, de no tenir ni casa.
—Tribut no és el mateix que clònic?
—No. Clònic vol dir idèntic en veu, gest... tot. Jo prefereixo fer-ne un tribut. Vesteixo com ella, olleres, plomes... però sóc rossa i no passa res.
—Des de la seva mort el 1970, no ha tornat a sortir una altra com ella?
—No. Cap que li arribi ni a la sola de la sabata.
—Què la feia tan especial?
—Primer que és de les poques dones que no va triomfar pel seu físic.
—I segon?
—Tenia un magnetisme especial. Potser per la seva vida desgraciada. Com Jim Morrisson, Jimmy Hendricks, Kurt Cobain, a tots els hi passava el mateix.
—Víctimes de la sobredosi tots ells.
—Perquè tots tenien un caràcter diferent, rebel, depressiu i potser insegur.
—Joplin era insegura?
—Molt. En el fons era una pobra dona.
—El primer crit de Cry Baby no sembla de pobra dona.
—No és un crit de ràbia. És un crit de tristesa, d’impotència. Per mi aquell crit és plor.
—Com ho sap?
—Perquè a força de cantar-la, jo també sento aquella malenconia de Maybe, de Cosmic Blues... són temes molt tristos, escruixidors.
—Més que de la droga, va ser víctima de l’èxit, dels negocis, de la fama?
—Va ser víctima del món d’homes en el que vivia. Estava massa sola.
—Les cantants negres de l’època no estaven tan soles?
—Efectivament. Les veus del soul eren una altra història. Però en el rock i el hard blues estava sola. Només li faltava beure tant i anar-se’n al llit amb tothom.
—Hipi?
—Només d’estètica.
—S’ha encarinyat amb el personatge?
—Molt. Quan canto penso en ella.
—S’estimaria més anar amb ella una nit boja de marxa o esmorzar tranquil·lament a un parc un diumenge al matí?
—Em quedo amb l’esmorzar. No crec que pogués seguir la seva gresca de matinada.
—Musicalment ha aprés alguna cosa de Janis Joplin?
—Moltíssim. Sobretot l’energia de la veu que m’ho ha fet passar molt malament.
—Pateix per les seves cordes vocals?
—La veritat és que sí perquè cantar Janis te les destrossa i jo ja no tinc la veu d’abans. Ara se’m trenca la veu sense jo voler-ho.
—Doncs compte.
—Ja, ja. Me l’he de cuidar molt. Jo sóc canyera, però cantar quinze cançons de Janis seguides cansa molt. Per això ja no fem mai dos bolos seguits.
—Personalment ha aprés alguna cosa d’ella?
—He aprés que les persones insegures hem d’anar molt en compte perquè ens poden manipular molt fàcilment. Ella m’ha donat força, seguretat, coratge.
—Déu n’hi do.
—Ella m’ha ensenyat a valorar-me més. A ella la va matar la fama.
—Vol dir que vostè està preparada per la fama?
—No penso en la fama.
—Potser va un càsting d’OT i l’agafen.
—Et ben asseguro que això no ho faré mai. No vull ni que em manipulin ni cantar coses que no m’agraden.
—Molta caspa en els vostres concerts?
—No. També ve gent molt jove. A mi em sorprèn que nanos de 17 anys coneguin tant bé Janis. I se saben les cançons. Es posen davant i les canten senceres.
—Sap que la princesa que Sant Jordi va salvar del drac es deia Violant?
—No. La única Violant que conec és la d’Hongria.
Feliç The Rose de Sant Jordi
ÚNICA A EURPAUNICA A EUROPA
En al·lusió a aquella Cosmic Blues Band, els quatre de Badalona són La Kozmic Band.
«Abans tocàvem blues amb algun tema de Janis com Me and Bobby McGee. Però des que ens dediquem només a ella, ens va molt millor», diu Violant Guañabens.
A Estats Units els tributs a la Joplin són freqüents, però a Europa no n’hi ha cap altre.
Aquest dissabte actuen a Biquini amb altres tributs de Stones, Beatles, Doors i Pink Floyd.
«Abans tocàvem blues amb algun tema de Janis com Me and Bobby McGee. Però des que ens dediquem només a ella, ens va molt millor», diu Violant Guañabens.
A Estats Units els tributs a la Joplin són freqüents, però a Europa no n’hi ha cap altre.
Aquest dissabte actuen a Biquini amb altres tributs de Stones, Beatles, Doors i Pink Floyd.