M. Teresa Roma, roses gratis
«Regalar 10.000 roses
també és un acte d’amor»
també és un acte d’amor»
24-4-2008
El sCiU va tornar ahir a omplir a vessar la seu de CDC al carrer Sant Quirze. Una riuada infinita de persones de totes les edats feia cua per recollir la rosa gratis de Sant Jordi més institucional de Sabadell.
Se n’encarregava la militant de CDC i administrativa de Mas Avícola, Maria Teresa Roma Camps, 52
—No perquè tot ho comprem a un florista de Sabadell. Fem país.
—Les altres floristeries potser no estan tan contentes.
—Jo crec que sí. En dies així hi ha feina per tothom.
—O no. Molts homes només venen aquí per estalviar-se els diners d’una floristeria.
—Nosaltres les donem amb l’etiqueta de Convergència.
—La treuen.
—Aquí ja no hi podem entrar. Fem veure que no ho sabem. Però potser si no fos per CiU aquella senyora no tindria rosa.
—Hi ha amor en una rosa que no t’ha costat cap diner ni sacrifici?
—I tant. Tu no saps que l’amor gratuït és el més recompensat?
—Em sembla que no parlem del mateix.
—Home, el sentit de la rosa cadascú se l’agafa com vol.
—Ningú s’us ha queixat de restar contingut a l’esperit de la tradició?
—Al revés, la potenciem.
—Però si us poseu entremig de dos enamorats.
—Nosaltres hi posem tot l’amor del món. No demanem res a canvi.Regalar 10.000 roses també és un acte d’amor.
—Esperant que us votin.
—Aquí no demanem el carnet a ningú. Si després algú ens vol votar, això ja és Hollywood! Però ni ho esperem. És una acte de generositat gratuïta.
—No es trist haver de rebre una rosa d’un partit polític en lloc d’un enamorat?
—A vegades el marit està malalt. Altres vegades t’expliquen que és per la mare, per la filla que està impedida o noies que la volen per regalar al noviet.
—Elles a ells?
—Sí. Les noies joves la regalen al noviet. Jo els hi dic nena, tu el llibre (riu). Però l’agafen igualment.
—El seu marit li regala una rosa de CiU?
—Pobre d’ell! (rient). A mi de floristeria, eh?
—Ahà! Reconeix que una rosa gratis conté menys amor.
—L’amor del meu marit està en anar a buscar una rosa i comprar-la. Ara, que si vol saltar una tàpia i robar-la també m’agradarà. Jo vull el detall aquell. Però donar-me la rosa que li he donat jo és trampa.
—Ens tornem bojos perquè és gratis?
—La diada ho comporta. Els mitjans en parleu i tot és una mena de rebombori. Sant Jordi és per fer una mica el cabeçut, passejar pel carrer, gaudir del sol...
—... passar per Convergència.
—Sí, per molta gent ja és un costum. Sobretot senyores grans, que van cap el mercat.
—Més dones que homes?
—Ara al matí potser sí.
—Vídues, solteres, divorciades o casades amb un marit poc atent?
—O amb el marit malalt. Hi ha tota mena de situacions.
—Gais i lesbianes es regalen roses?
—Suposo que sí. Jo què sé! (torna a riure). No ens ho expliquen.
—Emigrants?
—Ja ho crec. Amb vel i tot. Ara mateix han vingut quatre magrebines que parlaven un català perfecte.
—Cap altre partit regala roses?
—Em sembla que no.
—Botigues?
—Algunes, però només als clients o a canvi d’alguna compra.
—Només una per persona?
—Molta gent ens demana la segona i si és al vespre i ens en sobren potser els hi donem.
—I si no?
—Segons com també. S’empesquen cada història.
—Per exemple?
—Mira, acaba de venir una senyora dient que li han robat la rosa a l’església i si li podiem donar una altra. I una altra ens ha demanat una segona rosa pel seu marit al cementiri
—Quin benefici en treieu?
—Polític. La gent ens coneix.
—A la sortida doneu propaganda.
—I algú ens pregunta per CiU, per l’oposició que fem etc. Aquest dia la gent connecta amb nosaltres.
—Què passaria si un any no ho fessiu?
—Seria un problema greu perquè que quan obrim a les 10 ja hi ha cua. La rosa de CiU a sabadell ja és una tradició.
—Li agrada fer això?
—Molt. Totes les senyores d’aquí veiem que la gent està contenta. I no només els que els hi dones la rosa. En un dia com avui tothom va content pel carrer.
—Que petites les quatre barres de l’etiqueta. Aquestes roses no són gaire catalanes, no?
—Què dius ara! (riu). Més grosses que a l’escut del Barça que figura que representa Catalunya. A mi el Barça no em representa. Però representa que ens representa.
Amb el permís del Manchester
MÉS CATALANS QUE NINGÚ
Per tal d’acabar-se d’apropiar de la festa de Sant Jordi abans no ho faci un altre partit, per la tarda CiU donava coca i mistela a tothom que en volia al pati de la seva seu.
Simultàniament, al carrer Sant Quirze muntaven una animació infantil en que tots els nens rebien globus de regal i podien dibuixar un escut de Sant Jordi amb la història del seu cognom que el pare o mare podia buscar i investigar.
A ells, a catalans no els guanya ningú. Pota negra.
Simultàniament, al carrer Sant Quirze muntaven una animació infantil en que tots els nens rebien globus de regal i podien dibuixar un escut de Sant Jordi amb la història del seu cognom que el pare o mare podia buscar i investigar.
A ells, a catalans no els guanya ningú. Pota negra.