Xavier Pujols: Sexe jove
«Els joves tenen més criteri
del que ens pensem»
del que ens pensem»
3-5-2008
El psicòleg clínic i sexòleg de l’Institut Clínic de Sexologia de Barcelona, Xavier Pujols Martínez, 46, va presentar dimarts a la Biblioteca del Vapor Badia el llibre Sexe Jove. Com disfrutar de la sexualitat de manera segura (Ed. Marge Books) del que és coautor amb Francisca Molero.
—Sí. Molts joves homosexuals als que atenem ens diuen que ells ho saben des de nens.
—És l’habitual?
—No. L’habitual és que la orientació sexual es confirmi després de l’adolescència.
—Que et facin bullying per això és habitual?
—Molt. Que un adolescent evidenciï la seva homosexualitat fa que els altres es plantegin si ho són o no.
—I per això peguen?
—És clar. Per això l’han matxacat. És un mirall que provoca angoixes perquè els evoca alguna fantasia prohibida que potser elles han tingut algun cop. Que et plantegin dubtes fa tanta ràbia que reacciones amb agressivitat.
—Recomaneu als joves que facin l’acte sexual com més aviat millor?
—No.
—Com més tard millor?
—Tampoc. La relació sexual s’ha de tenir quan la persona se sent preparada emocionalment i psicològicment. I això pot passar als 14 o als 19 anys.
—No és un mateix el menys indicat per valorar si està preparat o no?
—No. Cada jove sap quan és el moment més adequat per compartir aquella intimitat amb aquella persona i si ho fa per decisió pròpia o per pressió del grup o la parella. Els joves tenen més criteri del que pensem.
—A quina edat solen iniciar-se?
—La mitjana espanyola està ara mateix en els 16 anys.
—Saben que han d’utilitzar preservatiu?
—En general l’utilitzen. Tots han fet molts tallers, han rebut molta formació i, a diferència de nosaltres, ells ja s’han estrenat amb preservatiu en la sexualitat.
—Llavors per què hi ha tants embarassos no desitjats?
—Encara queda el fals mite de que la primera vegada no cal perquè no et quedes embarassada. Però, apart d’això, la majoria d’embarassos no són de joves, sinó a partir dels 26 anys
—Per què?
—Normalment perquè s’hi barreja l’alcohol o la droga.
—És frustrant la 1ª vegada?
—No sempre, però sovint no hi ha orgasme, no hi ha erecció o no és una relació satisfactòria per qualsevol motiu.
—Ho fan sense amor?
—Normalment hi ha sentiment. El sexe sense amor arriba passada la vintena.
—Fa 40 anys el pecat era perdre la virginitat. Avui és no haver-la perdut?
—Efectivament perquè el model que rebem és molt comercial i de fer-ho com més aviat millor.
—És fals?
—No és adequat. Fer-ho el més aviat millor i de qualsevol manera no et farà gaudir.
—Hi ha joves acomplexats perquè encara no ho han fet?
—Molts. L’altre dia em va venir a la consulta un jove de 18 anys preocupat perque encara no ho havia fet. I no passa res.
—Els pares no tenim ni idea de per on naveguen els nostres fills?
—-Hem rebut una altra educació sexual.
—O cap educació sexual.
—...que també és un model. L’ocultisme i el secretisme basats en el prohibit i el pecaminós també és un model d’educació.
—Encara estem en això?
—Vam rebre quatre lliçons distorsionades de sexualitat repressiva i això ens condiciona a l’hora d’educar als nostres fills.
—Els pares han de promoure o frenar les relacions sexuals dels seus fills?
—Ni potenciar ni frenar. Són ells que han d’anar descobrint i decidint pel seu compte. Si una cosa hem de fer és normalitzar.
—Normalitzar vol dir permetre a la nena de 14 anys que porti el novio a dormir a la seva habitació?
—Depèn de la seva maduresa emocional. Hi ha nenes de 14 anys completament formades i plenament madures com a dones. Però n’hi ha que no.
—Llavors?
—Si els pares veuen que si no ho fan a casa ho faran a un altre lloc sense condicions i sense mètode, més val que ho facin a casa i en gaudeixin.
—O sia que els pares més aviat han de facilitar les coses.
—Tampoc excessivament. No cal que els hi fem el llit i els donem el preservatiu perquè això treuria la gràcia de la intimitat. Ni ells tampoc no ho han d’explicar tot als pares.
—Han de veure pel·lícules X?
—Als 14 anys ja les veuen, però no ha de ser el pare qui li llogui el video. Que ho descobreixi ell.
—Abans els pares portaven el nano a una casa de barrets.
—Pur masclisme perquè a la nena no l’hi portaven.
Oh tempora. Oh mores
L’error d´ara
Igual que s’equivoquen en els estudis, les amistats o el treball, perquè estan en un moment de canvi, també s’equivoquen en la sexualiat.
Un dels errors sexuals dels joves més habitual és, per culpa de la sobreprotecció dels pares, la dependència d’ells.
«Avui en dia molts joves no s’atreveixen a donar un pas en el món de la sexualiat sense l’aprovació del pare o mare. Fins i tot deixen que els pares triïn la parella».
Un dels errors sexuals dels joves més habitual és, per culpa de la sobreprotecció dels pares, la dependència d’ells.
«Avui en dia molts joves no s’atreveixen a donar un pas en el món de la sexualiat sense l’aprovació del pare o mare. Fins i tot deixen que els pares triïn la parella».