Adolf Tobeña, el cervell eròtic
«Cupido
continua tenint tota la feina»
continua tenint tota la feina»
7-5-2008
El sEl catedràtic de psiquiatria de la Universitat Autònoma a Bellaterra, Adolf Tobeña Pallarès, 57, autor del llibre El cervell eròtic. Rutes neurals d’amor i sexe (La Esfera de los Libros), parlarà aquest vespre, a les 19’30 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, CCCB de la Neurobiologia de l’enamorament.
—Sí.
—No és del cor?
—No.
—Doncs felicitat i dolor les sentim al mig del pit.
—Efectivament, quan la gent s’enamora el que ressona és el cor. Es dispara, s’alenteix... per això hi ha tota una tradició oral, llenguatge i literatura que relacionen amor amb cor.
—És un error?
—Un error molt antic, sí. Els grecs fins i tot situaven en el cor el coneixement i l’intel·lecte. I els egipcis llançaven el cervell perquè es pensaven que era una víscera innoble.
—Si l’enamorament es redueix a una sèrie de reaccions químiques en el cervell, es pot provocar artificialment amb un fàrmac?
—La pregunta està mal formulada.
—Corregeixi’m.
—No es pot dir «es redueix a un sèrie de reaccions químiques». La paraula redueix suggereix simplicitat quan en realitat les reaccions que hi ha al darrera de l’enamorament són complexíssimes.
—Reformulo la pregunta: Es pot reproduir artificialment la complexa cadena de reaccions químiques de l’enamorament?
—No. Cap medicament pot disparar una cadena tan complexa de reaccions. Ni hi és ni hi serà.
—Cap poció de l’amor?
—Cap. Hi poden haver substàncies que afavoreixin o frenin el procés. Però la fletxa la continua disparant Cupido.
—Menys mal que li deixem alguna feina al pobre Cupido.
—Tota. Cupido continua tenint tota la feina.
—Que entén per Cupido?
—Cupido és un metàfora de la complexitat de l’atzar. Per què succeeix allò amb una persona a un lloc i en una situació i no en el moment següent en un altre context i amb una altra persona?
—Per atzar?
—Sí. El joc inicial de l’atracció és produeix per mecanismes purament atzarosos. Després, en la cristal·lització de la relació ja hi intervenen altres factors.
—Bé hi deu haver uns condicionaments.
—Diguem que el còctel d’hormones i altres substàncies cerebrals de les dues persones s’ha de trobar en una fase determinada, relacionada amb els dies i les estacions.
—Altres factors?
—També depèn de coses com quina pel·lícula o programa de tele s’ha vist, com s’ha dormit o quina conversa s’ha tingut.
—Ens enamorem del diferent o del similar?
—Normalment ens atrau el que és com nosaltres. Tothom acostuma a fixar-se en l’igual: el guapo amb la guapa, el blanc amb la blanca, el protestant amb la protestant, l’intel·ligent amb la intel·ligent i el jueu amb la jueva.
—Busquem el pare i la mare?
—No. Tot això és folklore.
—«Si vols estar ben casat tria’n una del veïnat»?
—Del veïnat i amb més diners que tu. Aquesta és la base de «la bona parella» per la que tant vetllen mares i tietes.
—Mares i tietes son sàvies?
—Home, fan el que poden.
—També hi ha qui es casa amb una filipina, russa o cubana.
—Són els aparellaments extemporanis. Però si vulneres la norma de la bona parella, les mares i tietes protesten molt.
—Llavors no hi ha tan atzar.
—Sí perquè els candidats del teu mateix nivell social, cultural, econòmic i religiós, són múltiples i, dins d’aquest cercle, és on decideix l’atzar.
—Pot no haver-hi cap component sexual en un enamorament?
—Sobre els enamoraments místics i platònics hi ha molta literatura. I existeixen. Però són l’1% del casos.
—I l’altre 99?
—En l’altre 99% hi ha urgències d’entrecuix.
—Tampoc tot sexe és per amor?
—Què va. El sexe comercial hi ha estat de sempre i mai no ha estat per amor.
—El sexe només domina el món en les cultures judeocristianes?
—No. El sexe és un dels primers motors en totes les cultures. Això és universal.
—El celibat religiós pretén estalviar forces sexuals per dedicar-les a la espiritualitat. És un plantejament correcte?
—No ho sé. Jo sempre em remeto a les dades i, sobre aquest particular, no conec cap estudi empíric que ho investigui.
—Pràctiques orientals com el tantra vinculen sexe amb religió.
—Folklore. Elucubrar és molt fàcil.
Cupido és ciència
EL PODER DE LA LLAVOR
En el seu últim llibre, Cerebro y poder. Política, bandidaje y erótica del mando (La Esfera de los Libros) explica per què hi ha tant pocavergonya a la cúspide del poder i per què les èlits governants es nodreixen de tan desaprensiu, ara, en totes les èpoques i en totes les cultures.
«Els que aspiren a més amunt, siguin empresaris o cantants de rock, tots acaben confessant que ho feien per lligar més. Això és perquè en biologia el filtre primordial és el sexe. El mascle de més èxit de qualsevol espècie és el que dissemina més llavor», diu.
«Els que aspiren a més amunt, siguin empresaris o cantants de rock, tots acaben confessant que ho feien per lligar més. Això és perquè en biologia el filtre primordial és el sexe. El mascle de més èxit de qualsevol espècie és el que dissemina més llavor», diu.