Angel Cebollada, usuari de carsharing
«M´estalvio diners i, sobretot,
molts maldecaps»
molts maldecaps»
8-5-2008
Ja són 50 els sabadellencs que han optat per no tenir cotxe de propietat i utilitzar els serveis de l’empresa de carsharing Avancar que ofereix set vehicles a la ciutat.
Un d’ells és el pioner d’aquest sistema a Catalunya i professor de geografia a la UAB, Àngel Cebollada Frontera, 41.
—Jo hi visc. Mai no he tingut cotxe propi.
—Com va a la feina?
—És a la UAB i hi vaig en tren o en bici. I la meva dona treballa a 5 minuts de casa.
—Com va començar a compartir cotxe?
—Tan bon punt l’empresa Avancar es va instal·lar a Barcelona ara fa tres anys. Vaig ser de la prova pilot dels cinc primers. Anava en tren de Sabadell a Barcelona i allà agafava el cotxe.
—Doncs a Sabadell també hi ha cotxes de lloguer.
—Més cars i no en diumenge. I jo l’utilitzava de «dominguero» i només pagava per hores.
—Des d’aquest juliol Avancar és a Sabadell, amb set cotxes als parking de l’Ajuntament i de l’Imperial. Millor encara?
—Per mi la bicoca perquè visc al carrer Gurrea just al mig dels dos parkings.
—Quin ús fa actualment del carsharing?
—De lleure i familiar. Si un diumenge al matí vull portar els nanos a La Mola, truco cinc minuts abans per reservar cotxe, o el demano per internet, i hi vaig.
—Sempre n’hi ha un de lliure?
—Jo sempre n’he trobat un de lliure.
—Entre setmana?
—Només excepcionalment. Un cop per anar i tornar d’un enterrament al cementiri em vaig gastar només 10 euros.
—El punt més llunyà que ha viatjat?
—Dos caps de setmana a Perpinyà i Pirineu d’Osca.
—Sempre màxim dos dies?
—També vaig anar 15 dies de vacances.
—La tarifa és per hores, per dies o per quilòmetres?
—Un combinat de tot. En principi pagues per hores, però si passes de 8 hores ja compta com un dia.
—Pots canviar el pla de reserva sobre la marxa?
—Sí. Un cop el vaig tornar un dia abans del previst i me’l van abonar. I un altre dia vaig demanar per quedar-me’l al càmping i prorrogar un dia més i no hi va haver cap problema.
—Quant paga?
—60 euros l’any més el consum que faci en quilòmetres i hores.
—Sempre surt més barat que un cotxe de lloguer?
—Sí, però és que a més en el pagament que fas per quilometratge t’inclou la gasolina.
—No la pagues tu?
—No. Vas a una benzinera Repsol i pagues amb una tarja Solred que trobes a la guantera. No és aquella incomoditat de tornar el dipòsit ple.
—I si no trobes una Repsol?
—No passa res. Pagues la gasolina de la teva butxaca i després ells t’ho abonen.
—Tampoc paga assegurança, ni plaça de parking, ni impost municipal, ni revisions, ni ITV, ni manteniment, ni neteja, ni el cotxe!
—Res. Jo mai no he tingut cap topada ni accident, però tots els cotxes estan assegurats a tot risc.
—Pot triar marca?
—Sí. El dia que anem amb familiars o amics agafo el cotxe de 7 places.
—Quines marques són?
—Aquí a l’Ajuntament hi ha dos Clios, un Megane i un Honda híbrid. A l’Imperial un Clio, un Megane i un Scenic de 7 places. I a Barcelona encara hi ha una furgoneta de nou places per si vols comprar mobles.
—El pots agafar a Sabadell i deixar-lo a Barcelona?
—Això encara no. Ni tampoc pots agafar un carsharing a París o Berlin amb la tarja catalana. Això em faria molta il·lusió.
—No hi ha limitació de «convidats»?
—La que marca la llei, però en el meu cas els convidats habituals són els tres fills, de 9 a 3 anys, cada un amb la seva cadireta.
—Pot escoltar la seva música?
—Clar, porto els meus CDs.
—No troba a faltar aquella sensació de cotxe personalitzat, de trobar-se com a casa?
—La canvio per la sensació d’estrenar cotxe amb olor a nou. Avancar renova tot el parc mòbil cada dos anys.
—No li molesta trobar restes de l’anterior usuari?
—Mai no hi he trobat res. Com a màxim una ampolla d’aigua o un tiquet d’aparcament. Ja es preocupa Avancar de netejar-lo per dins i per fora cada dues setmanes.
—Qui li dona les claus?
—S’obre amb aquesta tarja (foto). Es posa aquí, s’obre el cotxe i trobo les claus a la guantera.
—Ha renunciat a cotxe propi per principis ideològics?
—I pràctics. M’estalvio molts maldecaps.
Ecologista, però no tonto
LA CULTURA DE LA PROPITAT
Si tot és tan perfecte i meravellós, per què el carsharing progressa lentament, però no espectacularment?
Angel Cebollada ho té clar: «Perquè la propietat del cotxe és tota una cultura, un hàbit molt interioritzat que, com tot els hàbits, costa moltíssim d’eradicar».
I encara per una altra raó: «No percebem les despeses reals del cotxe correctament. Per anar d’aquí a Tarragona calculem el peatge, però no el consum, el desgast, l’amortització...»
Angel Cebollada ho té clar: «Perquè la propietat del cotxe és tota una cultura, un hàbit molt interioritzat que, com tot els hàbits, costa moltíssim d’eradicar».
I encara per una altra raó: «No percebem les despeses reals del cotxe correctament. Per anar d’aquí a Tarragona calculem el peatge, però no el consum, el desgast, l’amortització...»