Perepau Llistosella, creador de jocs de taula
«Els líders
no sempre són els més competents»
no sempre són els més competents»
14-11-2008
El mestre i psicòleg barceloní Perepau Llistosella Vidal, 45, serà demà a les Terceres 24 hores de Jocs de Taula de Sabadell com a guanyador del concurs internacional de creació de jocs de taula, Boulogne-Billancourt 2008.
—Molt. El Boulogne-Billancourt de París és el gran concurs de referència de creadors de jocs de taula.
—I vostè l’ha guanyat.
—L’ha guanyat el meu joc Theseus juntament amb tres més. El Jurat ha necessitat un any per decidir-se.
—Quin és el premi?
—Hi ha una petita aportació econòmica i el jurat recomana a les editorials que el comercialitzin.
—Què és Theseus?
—Per començar no és un joc competititu, sinó participatiu. És a dir o guanyen tots o perden tots.
—Theseus no era el rei d’Atenes?
—És que està inspirat en el laberint del Minotaure.
—Com es juga?
—Cada jugador és un personatge de la mitologia grega amb un poder determinat. Tots entren al laberint per trobar el tresor i totes les decisions es prenen per majoria.
—I on esta amagat el tresor?
—Això només ho sap el màster que es qui dirigeix el joc. Però cada un d’ells té una imatge 3-D d’una part del laberint.
—Dificultats?
—Dues. Cada quatre minuts algú perd una vida i un dels jugadors és un traïdor que enganya tant com pot als demés perquè fracassi la missió.
—Com un joc de rol?
—No, és molt més senzill. És una barreja de rol i videojoc. El que té de bo és que la gent té realment la sensació d’estar perdut dins un laberint.
—Quan dura una partida?
—De 30 a 40 minuts. Qui ho vulgui provar, pot venir dissabte a les 24 Hores de Jocs de Taula de Sabadell.
—Vostè serà el màster?
—Sí. I portaré el meu prototip perquè el joc no està comercialitzat.
—Fer de màster no és un rotllo?
—A mi m’agrada molt. Veus com s’equivoquen en les decisions, com actua el traïdor, com un altre es va fent líder...
—Els jocs de taula fan aflorar les facetes més ocultes de nosaltres mateixos?
—En general sí i en aquest molt especialment. Tothom queda retratat. Al principi tothom és generós i s’ofereix a perdre una vida de les quatre que tens. Però al final tothom va a la seva.
—Pots anar a la teva?
—En realitat no. Necessites als demés. Per això és tan divertit. I si hi ha gent que no escolta, segur que no troben el tresor.
—La comunitat de l’anell?
—Si tots vuit no van a l’hora i quatre van per un costat i els altres quatre per l’altre, segur que perden.
—Sembla difícil.
—Ho és perquè a vegades gasten vuit minuts, és a dir dues vides, decidint una cosa tan tonta com intentar recordar on era el Sud.
—El que és acceptat com a líder és realment el més competent?
—No. Els líders no sempre són els més competents.
—Un líder pot ser tonto?
—Ja ho crec. Un pot ser líder només perquè té més làbia, per parlar millor. És com la vida mateixa.
—Ho ha vist?
—He vist com un jugador amb un gran sentit de l’orientació, agafa les rendes del grup. Però per algun motiu la gent li perd la confiança i llavors agafa el lideratge el que té més verborrea. Però és tan incapaç que porta el grup a la derrota en un minut.
—Això passa sovint?
—Entre jugadors desconeguts sí. Però si els jugadors es coneixen ja saben quin peu calça cadascú i van més en compte.
—Pot el traïdor esdevenir el líder?
—Sí. Jo ho he vist sovint.
—Doncs si a la vida passa el mateix, la cosa comença a fer por.
—Algun personatge, però, té poder per esbrinar qui és el traïdor. A costa d’una vida, clar.
—Només un psicòleg podia crear un joc així?
—Suposo que sí. El primer sorprès de que funcioni he estat jo mateix perquè aquest joc va començar a funcionar des de les primeres proves. Tots els play-testers s’ho han passat molt bé i quan acaben tenen ganes de tornar-hi.
—Si el joc te’l pots descarregar per internet, on està el negoci?
—Els jocs de taula que han estat negoci, com el Trivial o el Monopoly, ho són per casualitat. Jo sé que amb això no em faré ric.
—En la seva web (http://kokorin.wordpress.com) es fa dir Kokorin. Què vol dir?
—És un castell bohemi al mig d’un bosc espès en el qual em vaig perdre tota una nit.
—No té orientació?
—Gens. Sóc un desastre.
—Es perdria en el laberint del Minotaure?
—Segurament sí (riu).
Millor ser Déu
24 HORES DE JOC
Llistosella ve a Sabadell per les 24 Hores de Joc de Taula que organitza El Refugio del Sátiro.
Des de les 10 del matí de dissabte fins a les 10 del matí de diumenge, la Sala Polivalent del Parc del Nord, al número 58 de la Ronda Navacerrada, acollirà unes 200 persones vingudes de lluny i disposades a gaudir de llarguíssimes estones davant un tauler.
Es jugarà a més de cent jocs de taula (cap de rol) tipus wargames o eurogames, històrics, de conquesta, habilitat, probabilitat, economia o política de tots nivells.
Des de les 10 del matí de dissabte fins a les 10 del matí de diumenge, la Sala Polivalent del Parc del Nord, al número 58 de la Ronda Navacerrada, acollirà unes 200 persones vingudes de lluny i disposades a gaudir de llarguíssimes estones davant un tauler.
Es jugarà a més de cent jocs de taula (cap de rol) tipus wargames o eurogames, històrics, de conquesta, habilitat, probabilitat, economia o política de tots nivells.