Montse Aymamí, Casal Català de Grenoble

Montse Aymamí inaugura avui el Casal Català de Grenoble

Avui, Onze de Setembre, a la capital de Rhône-Alpes, s´inaugura el Casal Català de Grenoble que ha fundat i presidex la sabadellenca Montse Aymamí Viadé, 52. Catalana i sabadellenca de cor, viu a França des de fa 30 anys, té tres filles amb les que parla català "des d´el primer dia" i és professora d´Espanyol Econòmic i Management Intercultural a l´Escola Superior de Comerç de Grenoble.

"Els espanyols de Grenoble s´han adonat que tots plegats ens unirem més si ho fem cada un des de la seva regió."

--Què passa demà (avui) a Grenoble?
--Que inaugurem el Casal Català i, per primer cop a Grenoble, es celebrarà l´Onze de Setembre. Farem un acte protocolari amb discursos de l´alcalde de Grenoble i jo mateixa, hi haurà representants d´altres països europeus i magrebies i ballarem una sardana.
--Quí, vostè?
--I tant. Ahir mateix ens van portar els discos i les espardenyes. Perque la rotllana serà petiteta, només de quatre persones, però tots anirem de blanc i amb espardenyes. Després obrirem la rotllana a tothom com a símbol de cultura oberta.
--Quin és el vostre programa d´actes més immediat?
--Cada any celebrarem l´Onze de Setembre i Sant Jordi. Aprofitant que Mayor Zaragoza ha institucionalitzat el Dia Mundial del Llibre, volem que Grenoble sigui la primera ciutat de França que celebri el dia del llibre. Ja hem parlat amb els llibreters de tota la ciutat.
--I la rosa?
--Això sí que no. Aqui a França quan veuen una rosa tothom pensa en el partit socialista i no vull barrejar conceptes
--Aquest casal era una necessitat?
--Sí. La idea va nèixer, curiosament, a Mèxic. Per qüestions de feina jo viatjo molt a Amèrica Llatina i quan vaig trepitjar el Casal Català de Guadalajara, em van posar música, em van donar pà amb tomàquet, em van ensenyar els papers que els envia la Generalitat i vaig anar agafant consciència d´aquesta necessitat.
--Grenoble no està tan lluny.
--Això és fals. Sembla que com no està gaire lluny no cal fer res, però sempre necessites un cordó umblical que et connecti amb casa teva. És la vida de cada dia el que et marca. Les arrugues de la cara es van fent mica en mica i no t´adones. Amb venir per vacances no n´hi ha prou.
--Cal conservar les arrels o crear-ne de noves?
--És el gran dilema. Si t´arreles massa, oblides el teu país, però si només vius de la nostàlgia no t´arreles. La solució està en agafar les dues cadires i posar un coixí ben gros per seure en totes dues a la vegada. Això et crea una consciencia de supranacionalitat que et permet estar bé en tots dos països.
--La supranacionalitat és un sentiment?
-Sí, un sentiment que només compartim els exilats. Quan estàs a França et veuen espanyola o catalana i quan estàs a Catalunya et veuen francesa.
--Quina imatge ténen a França dels catalans?
--No entenen perque li donem tanta importància a una llengua que, al capdevall, és un idioma regional. Per ells idioma regional és sinònim de pagesia i de gent que no evoluciona. No oblidem que França és el país més centralista d´Europa.
--Com us tracta la Generalitat?
--Jordi Pujol ens ha enviat una carta manuscrita molt amable, però en el moment de la veritat... no ens han enviat ni un pòster. He hagut d´arrencar els vells pòsters que tenia a la universitat. I això m´ha sabut una mica de greu.
--Com ha connectat amb els catalans de Rhône-Alps?
--M´ha costat, he fet recerques personals, he posat anuncis als diaris locals, he fet crides per Internet i n´he trobat uns 50. Tots estan molt entusiasmats i uns 40 ja s´han apuntat. A Grenoble hi ha molt investigador català, sobre tot al Syncrotron, l´anell d´accelerador de partícules. Fins i tot els interessa als castellans.
--Per què?
--S´han adonat que tots els espanyols ens unirem més si cada un ho fem des de la nostra regió. A Grenoble hi ha la Casa de España, però la porten quatre velles glòries que fan el carajillo i no aconsegueixen que la gent s´identifiqui gaire. En canvi nosaltres, des de la nostra catalanitat, podem tenir moltes ganes de veure els andalusos, els canaris, els gallecs... En definitiva estem cridant a l´Europa regional.
--Quin és l´objectiu de cara a la ciutat?
--Igual que volem rebre als estudiants catalans que arribin a Grenoble amb el programa Erasmus, també preparem als fancesos que vagin a Barcelona. A alguns ja els hem donat una classes mínimes de català de supervivència i els ha agradat.
--Entre tantes pàtries hi ha lloc per Sabadell?
--I tant! Jo et podria anomenar tots els meus companys de l´empresa tècxtil F. Casas on vaig ser molt feliç. Tinc un record molt entranyable de les noies guies, el moviment escolta del carrer Sant Joan que per mi va ser una escola de natura i de disciplina. I de les Carmelites i... I demà (avui) sobre tot pensarè molt en el meu pare perque farà un any que va morir i perque la idea del casal, en el meu cor, va sortir una mica d´ell.
--In memoriam