Esther Miñana, Animal Help

"Sant Francesc també faria una manistestació de gossos"




Esther Miñana organitza la manifestació de gossos d´avui.

Ara s´abandonen més gossos que abans, però d´una manera més cínica.
En lloc de deixar-los a la carretera, ens els porten al Refugi.

Trenta gossos abandonats al Refugi de Sabadell sortiran avui en manifestació en defensa dels seus drets. La convocatòria és a les 10.30 del matí al Paddock Bulevard des d´on es marxarà amb pancartes reivindicatives cap a l ´Ajuntament. La Lliga Protectora d´Animals celebra així el Dia de l´Animal Abandonat.
Una de les principals impulsores d´aquesta iniciativa és la coneguda secretària general d´Animal Help i col.laboradora de la Lliga, Esther Miñans Fatjó, 52, qui ha fet dels animals la causa de la seva vida.
-D´on surt la idea?
-No està copiat d´enlloc. Que nosaltres sapiguem, es la primera vegada que es fa una manifestació de gossos a tot l´Estat.
-Es fa coincidir amb Sant Francesc d´Assís (ahir). ell ho faria?
-Estic segura que Sant Francesc d´Assís, avui, organitzaria una manifestació com aquesta i moltes més coses. Nosaltres també volíem convocar un concurs de redacció i pintura, un concurs de gossos amb amos i sense amo... Però no hi ha hagut temps de més.
-Tant costa organitzar una manifestació de gossos?
-Moltíssim. Hi hem treballat moltes nits, calen permisos, caldrà tralladar-los de les gàbies del Refugi al centre de la ciutat amb cotxes particulars, hem hagut d´aconseguir trenta collars i corretges de la casa Nido... si, molta feina.
-Quines són les reinvidicacions concretes?
-Cada gos portarà una pancarta amb lemes molt durs i agressius. En una es veu una foto d´un gos atropellat, en una altra un gos obert viu, al que li van posar petards dins. S´ha fet cada salvatjada...
-Com sap que interpreta correctament el que dirien els gossos? Potser ells s´estimen més la llibertat que un amo.
-Molts d´ells no poden ser lliures i feliços. El gos, per culpa de l´home, ja depèn molt dels humans, Un gos lliure és un gos abandonat.
-Però que dirien ells?
-De tot. Alguns gossos estan molt enfadats amb l´home i només dirien insults. D´altres es preguntarien: què he fet jo per estar-me morint de mica en mica?. D´altres...
-...un moment, un moment. Com pot estar tan segura del que dirien?
-Perquè jo els entenc. Jo sempre he procurat captar el seu llenguatge. A mi un gos difícilment em plantarà cara. Si convé, li parlo durant un quart d´hora, li dic coses i sempre acabo entrant a la gàbia amb ell, tocant-lo, sense que em faci res. Ens fem amics.
-Ells pregunten coses?
-Si. Els dic: que estàs molt trist? De què et queixes?, Oi que ests guapo?. És curiós perquè, cuan els hi dius la paraula guapo, ho entenen sempre i mouen la cua. Potser és el to de veu que els afalaga, no?
-Hi té una comunicació especial?
-Jo presumeixo de conèixer-los molt bé. La seva ànima, almenys, els hi conec millor que qualsevol veterinari. Comparteixo silencis amb ells, i això m´ensenya molt.
-Com se senten al Refugi?
-Tristos, evidentment. A ningú no li agrada que l´abandonin. Els huskies, sobretot, no ho resisteixen. Tan bon punt marxa el seu amo, comencen a udolar i sempre acaben morint de tristesa. Es neguen a menjar i moren als pocs dies.
-No sou a temps de col.locarlos?
-Són dificils de col.locar. Amb un hi vam ser a temps. Era preciós i amb els nous amos anava bé, però es llençava contra els nens. El gos nòrdic és molt especial, són gossos de manada, salvatges i molt ressentits. Quan han tingut un amo, no en volen cap altre.
S´abandonen avui gossos per canviar-lo de raça?
-Si, per pur esnobisme. El que es canvia un gos llop per una raça més de moda, com un presa canario o un rottweiler es, senzillament, una mala persona. Jo cada dia crec més que hi ha gent dolenta.
-S´abandonen avui més gossos que abans?
-Si, al Refugi ens entren set i vuit gossos al dia. I, a més, d´una manera més cínica. Com que ja tothom sap que no es pot deixar un gos al mig d´un bosc o l´autopista, ara ens els porten a nosaltres. No saben que, quan fan mitja volta, molts gossos es passen plorant nit i dia, i molts d´ells perden la veu i es moren.
-Els hi dieu?
-Si. Jo sóc molt dura amb ells. Els hi toco la fibra sensible tant com puc perquè no ens el deixin. I tenim uns cartells que a vegades, els que vénen a deixar un gos, només de llegir el cartell ja giren mitja cua i s´entornen a casa.
-Què hi diu?
-"Vens a deixar al teu gos? Saps que els seus udols t´arribaran... i tot i que et puguis pensar que estàs tranquil i lluny... t´arribarà un moment que no sabràs per què i sentiràs una perturbació que serà el seu últim gemec, perquè ell morirà sol pensant en tu i, en canvi, tu no has pensat en ell?"
-Guau!