"A vegades es fan obres
perquè no siguin enteses"
05 / 12 / 1996
 |
Joan Vila-puig al davant de la seva escultura sense nom. "Quan entro en un museu, si ho entenc tot, m'avorreixo". |
Parla amb una veu tan baixa, tan a poc a poc
i amb un to tan humil, i el seu somriure és tan tímid, que ningú
diria que aquest professor sabadellenc d'escultura a Llotja, és l'autor
de l'enigmàtica i discutida obra nova dels Jardins de la Caixa de
Sabadell.
Només és una caixa negra, quasi hermètica,
amb tres cons platejats que roden a l'interior. Per fer-la encara més
grossa, el títol no es pot escriure perquè no te lletres; és
una imatge d'una casa en flames.
Nét de l'artista homònim i
germà del pintor Oriol Vila-Puig, el sabadellenc Joan Vila-Puig, 35, també
és autor del conjunt escultòric de la rotonda de la carretera de
Castellar, entre can Puiggener i Torreguitart.
-Dir-se Vila-Puig
condiciona?
-Sí, perquè vius l'art des de petit.
-L'objectiu
número 1 era escandalitzar, buscar polèmica, sorprendre...?
-No, res d'això. Quan concebo una obra em condiciona molt més el
meu interior que la reacció de la gent. Buscar la polèmica és
un camí que respecto molt, però no és el meu.
-No
l'importa arribar a molta gent?
-No, no és el que més em
preocupa. Això és un espai públic i és innegable que
em dec a la gent del carrer. Però és un problema de sinceritat
personal. Si l'obra funciona per a tu, és suficient. No és tan
important la quantitat de públic com la qualitat... del missatge que vols
donar.
-Ah! Però hi ha missatge?
-D'entrada, vull dir
que la funció d'una obra no és entendre-la. Les presses ens fan
voler captar-ho tot, però a vegades es fan obres precisament perquè
no siguin enteses. Quan estas ficat en la creació artística,
busques no entendre.
-No ho entenc.
-Sí. Jo mateix,
quan entro a un museu, si ho entenc tot, m'avorreixo. Pero si trobes una obra
que no entens, és un flash, una descàrrega elèctrica que
realment fulmina alguna cosa en tu.
-Vol dir que li agrada no entendre?
-En mi ja és un objectiu: com puc arribar a no entendre coses per ampliar
el meu coneixament. En aquesta obra, el més important no és
entendre sinó arribar a no entendre. En totes les formes de coneixament
la finalitat és no entendre:: en la filosofia, la mística, la
meditació. No entendre és un estat mental. Jo no busco que em
comprenguin sinó que es deixin captivar per l'obra.
-De tota
manera, espero que em doni algunes claus.
-L'important és el que
no es veu. El que es veu, la caixa negra, és com el marc d'un quadre.
L'important és el que hi ha dins, és a dir, com hi incideix la
llum de dia. Una penombra que dóna una atmosfera determinada.
-I
quan es fa de nit?
-Quan es fa de nit és a l'inrevés. La
llum no entra des de fora sinó que surt de dins cap en fora.
-El
cas és que l'escrit "explicatiu" que s'ha publicat de l'obra
està infestat de cites suposadament erudites de Heidegger, Rilke, Mahmûd
Shabestarî, Edmond Jabés...Es busca espressament allunyar l'obra
del gran públic?
-Jo vaig demanar expressament a Antonio
Gonzalo, l'autor del text, que no el fes explicant l'obra perquè la
relació entre obra plàstica i escrita sempre és de
conflicte. Li vaig demanar un text que només fos paral.lel a l'obra.
-Aquest
titol sense paraules obeeix a la mateixa filosofia?
-Exactament. Ës
un intencionat allunyament de les paraules. Vaig veure la imatge d'aquesta casa
en flames a La Vanguardia i em vaig guardar el retall per convertir-lo en títol.
També és un discurs paral.lel.
-El text almenys parla de
llum, però a la casa que es crema no li veig cap connexió.
-Parla del foc purificador i m'agrada el contrast que fa la seva força
amb la quietud dels jardins. És una imatge molt seductora.
-Potser sí, però no serveix per a nombrar aquesta obra en un
article com aquest o un curriculum, que és pel que serveixen els títols.
-No crec que hi hagi gaire inconvenients.
-Parla de mística i
meditació. S'ha inspirat en la Kaaba de la Meca?
-No. Conec poc
l'Islam. Reconec que totes les obres d'art tenen el seu ritual religiós.
Entrar a un museu ja és un ritu. Però en aquest cas no puc
imaginar-me quin ritual acompanyaria aquesta obra.
-La inauguració
va ser tot un ritual.
-Sí, volíem crear un abient
determinat i vam posar foc fins i tot dins les copes de vi.
-L'ha sorprès
l'actitud valenta i moderna en una entitat com la Caixa de Sabadell.
-Sí.
Han fet una aposta arriscada, però he de dir que de la Caixa de Sabadell
només he rebut facilitats i una actitud totalment oberta.
-Sembla que rutlla, sí