"NOMÉS DEMANEM
PARLAR AMB L´AJUNTAMENT"
 |
Vicenç Mas amb la imatge de la Verge del Roser feta per ell. Considerem que la Mare de Déu, després de segles de no ser-hi, ha de tornar a la seva capella amb una mica de dignitat, no per la porta falsa. |
Després d´esperar resposta
angoixosament durant nou mesos, l´Ajuntament li ha negat el que més
il.lusió li feia en aquest món, allò pel que ha treballat
durant anys com hereu d´una tradició secular.
L´ex-industrial
tèxtil, pessebrista, amic dels goigos i, com el seu pare i avi. confrare
del Roser, Vicenç Mas Rodríguez, 77, juntament amb els demés
administradors de la Confraria del Roser de Sabadell, només demana
col.locar al campar de Sant Felix, exactament al mateix lloc on hi havia hagut
la capella del Roser, una imatge d´aquesta Mare de Déu. L´Ajuntament
ha dit que no i prou. Sense més explicacions.
-¿Li feia
il.lusió veure aquesta imatge col.locada al seu lloc històric
precisament el passat diumenge, festivitat de la mare de Déu del Roser?
-Si,
nosaltres esperàvem que tot estaria solucionat pel dia del Roser.
-Quina
és la història?
-El 1566 va ser el mateix Consell de la
Vila, o sia l´Ajuntament de Sabadell d´aleshores, el que va dir que s´havia
de fer la Capella del Roser a l´esglësia de Sant Felix. I es va fer.
Però avui els continuadors d´aquell Consell de la Vila ens posen
dificultats per una cosa tan petita.
-Per què no en queda res
avui d´aquella capella?
-Perquè el 1909, durant la Setmana
Tràgica, es var cremar tot. Però ara l´historiador Roig hi ha
trobat la furnícula, el forat a la paret on hi havia la imatge, i una
fusta cremada del retaule. En les visites culturals al campanar es menciona.
-Però
no es veu.
-No es veu perquè no hi ha res. La imatge històrica
es guarda a la parròquia, pero jo, com que sóc pessebrista, n´he
fet una altra per posar-la allà.
-Per reobrir la capella?
-No
No la volem posar per culte, sinó només per donar testimoni de la
història d´aquell lloc als visitants del campanar. Trobo que seria
bonic que, a més que el guia els en parlés, veiessin allà
alguna cosa del Roser.
-Com han anat els contactes amb l´Ajuntament?
-Hem
parlat amb arquitectes, tècnics de Cultura, facultatius i diferents
noies. Hem anat allà. Hem fet un projecte a l´aquarel.la que es van
quedar i un altre de la imatge en carbó per fer les primeres proves. També
volíem posar-hi rosaris antics i gravats antics del Roser.
-Finalment,
els han dit que no a tot?
-A tot. Després de nou mesos, just uns
dies abans del Dia de la Mare de Déu del Roser, quan volíem
beneir-la i col.locar-la, ens han dit que no.
-I ara què?
-Ara,
nosaltres podríem entrar en polèmiques, que sí, que no, que
sí que no. Però jo no en vull de polèmica, per això
la nostra actitud és que en volem parlar, i prou. Som uns administradors
de la Confraria, que provenim d´uns altres que fa segles van ser nombrats
precisament pel propi Consell de la Vila. Em sembla que, almenys, en podem
parlar.
-Quina raó els han donat?
-Que el campanar es
propietat municipal.
-Això no es cap raó.
-Precisament
per això en volem parlar. A mi em fa l´efecte que el que han fet és
una mica de patinada. En el fons, tots ens apreciem i... sap greu. Considero que
negar una cosa tant petita és una tonteria.
-De tota manera és
cert que el campanar és municipal.
-Si que ho és, però
utilitzar-ho com argument és com posar-se a canviar cromos al pati dels
Escolapis: aquest teu,aquest meu. Em penso que el campanar bé té a
veure alguna cosa amb l´església; si no, li dirien la torre del
rellotge.
-Què hi diu l ´historiador del campanar, Albert
Roig?
-Està d´acord que es col.loqui la imatge al seu lloc.
Ha sigut ell mateix qui ha trobat la fornícula i, per tant, també
li agradaria que la pedra doni testimoni del seu passat històric.
-Què
passaria si posessin la imatge sense el permís de ningú?
-Podríem
fer-ho, però no volem. Nosaltres, els administradors de la Confraria del
Roser, considerem que la Mare de Déu ha de tornar a la seva capella,
després de tants anys de no ser-hi, amb una mica de dignitat, no per la
porta falsa i menys amb polèmiques. Ja li he dit que no en vull de polèmiques.
-Vostè
deu resar el rosari sovint.
-Si. Amb la família cada dia es més
dificil perquè tots anem amb presses i atabalats. Però amb la meva
dona, anant en cotxe o en anar a dormir, solem resar-lo. Des que el bisbat de
Vic va publicar aquest llibret d´un rosari abreujat "per resar amb
pausa els dies de pressa" (me l´ensenya) encara és més fàcil.
N´hi ha prou amb una avemaria per cada misteri. Vol dir que en deu minuts
el pots resar.
-Quan resa el rosari, demana que la seva imatge pugui
finalment ocupar el seu lloc?
-No. Això no ho demano. Només
demano que ens escoltem els uns als altres. Que en puguem parlar.
-És
tan poc...