Emma Vilarassau, actriu

"Precisament ara, a Europa, els teatres nacionals tanquen"

Emma Vilarassau va fer dilluns una Lectura al Teatre del sol. "De petita venia molt a Sabadell perquè jugava a l'equip del Club de Tennis Sabadell"

En el món del teatre ja se sabia que Emma Vilarassau és una de les millors actrius de Catalunya. Des de fa temps. Avui, però, gràcies al culebró de TV3 "Nissaga de Poder", també ho sap fins l'última mestressa da casa.
La santcugatenca de soca-rel, Emma Vilarassau Tomàs, 37, més coneguda com Eulàlia Montsolís, va ser dilluns al Teatre del Sol per a interpretar la lectura dramatitzada "Fruita". Simpàtica, molt alegre i plena d'energia.
- És veritat que els actors de "Nissaga de Poder" es barallen per fer una escena amb tu?
- Apaaaaaa! Qui ho ha dit això?
- Sembla que actuar amb tu suposa un intercanvi d'energies "d'allò més engrescador"?
- Això diuen? (amb el rostre il.luminat) Quina il.lusió! Doncs, no ho sabia, no. Però és tot un "piropo".
- Com es fa per no fallar ni un to?
- Em preparo molt els papers. El cap de setmana em preparo tota la setmana i cada nit, quan deixo els nens adormits, em poso a treballar.
- Però es pot treballar la credibilitat?
- Creadibilitat? (riu) Doncs mira que el meu paper és complicat, eh?
- I així i tot resulta creïble.
- Mira (molt seria), jo intento ser molt sincera, però sincera de debò. És una tonteria dir-ho perquè suposo que tots els meus companys fan el mateix. Però no hi ha més secret.
- El realitzador en un serial dirigeix poc o gens?
- N'hi ha que t'expliquen el que volen i n'hi ha que no et diuen res i t'ho muntes tot tu sola. Tot és tan ràpid que tothom fa el que pot.
- Els persontages s'acaben convertint en un mateix?
- Jo no voldria. No tindria cap gràcia.
- Fer teatre és posar en perill la pròpia identitat?
- Per mi, no. Encara sé perfectament qui sóc. El Lliure em va ensenyar a connectar i desconnectar ràpidament.
- Haver passat pel Lliure marca per bé o per mal?
- Marca per mal perquè , quan vas a treballar a segons on, notes una gran diferència. Però pel demès, el rigor amb què es treballa al Lliure sempre marca per bé.
- Es perdona ja fer culebrons en el món del teatre independent?
- No t'ho pensis. Encara hi ha molts actors de teatre que menyspreuen molt els culebrons.
- ...fins que els ofereixen un paper a ells?
- No ho sé. Si els va molt bé la carrera i tenen molts diners, potser es permetran el luxe de no acceptar-la.
- Tu també ho menyspreues una mica?
- No. És una feina que et dóna una agilitat de recursos , uns reflexos i una familiaritat amb la càmera que, si desprès fas una pel.lícula o una telemovie, en surts beneficiada.
- La inauguració demà (ahir) del Teatre Nacional és una bona notícia per a Catalunya?
- Pel teatre de Catalunya és una notícia fantàstica, però...
- ...però?
- El que passa és que precisament ara, a Europa, estan tancant tots els teatres nacionals. Són un pou de diners, no acaben de funcionar... Jo no sé si aquí els pressupostos quadren, si tot això és excessiu..no sé. No sé.
- No fa una mica de vergonya fer teatre entre tantes columnes?
- A mi arquitectònicament no m'agarada gens. Però, vaja, en un teatre el que importa és l'escenari.
- Quan t'hi veurem?
- No en tinc ni idea. Però si em criden i el projecte i la gent m'agraden, evidentment que hi aniré.
- Com us tracteu amb Flotats?
- Personalment, no el conec. No hi he treballat mai. Algun hola i adéu, i res més.
- Què en penses d'ell?
- És un gran professional.
- Dels negocis?
- No, com actor. És un gran actor. Com a director, tinc les meves reserves perquè penso que dirigir i actuar a la vegada és massa complicat. És millor que et dirigeixin.
- Existeix ja el Club de Fans de l'Emma Vilarassau?
- Una noia de Rubí el volia fer, però afortunadament encara no ho ha fet. Però, vaja, m'envien cartes i em deixen missatges al contestador.
- Molesta?
- Em van fer una mica d'angúnia unes trucades que vaig rebre, d'aquelles que diuen animalades i et parlen amb la veu ronca. Fa bastanta ràbia, però, vaja, va durar una temporada i es va acabar.
- Viure a Sant Cugat et porta a Sabadell?
- Poques vegades. Però de petita molt perquè era de l'equip infantil del Club de Tennis Sabadell.
- Com ho recordes?
- Tenia vuit o nou anys i, com que jugava bastant a Sant Cugat, els meus pares van sentir parlar bé d'un entrenador de Sabadell, el senyor Moure, i m'hi van portar. Erem un equip fort, vam guanyar molts partits (somriu).
- No ets, doncs, una santcugatenca d'importació?
- Per favor! De cap manera. Jo sóc autèntica! El meu besavi va ser alcalde de Sant Cugat, o sia que, noi, tinc història jo a Sant Cugat.
- Per cert, qui va matar el Fèlix?