"Jo hauria passat "El
geperut" a Sabadell abans que a Sant Cugat"
13 / 12 /
1996
 |
Lluís Jou és director de Política Lingüística " Mai no acceptarem una subordinació legal del català al castellà". |
El nou director general de Política
Lingüística de la Generalitat i president del Consorci per a la
Normalització Lingüística, el notari Lluís Jou
Miravent, 41, va ser dimecres a la Cambra de Comerç de Sabadell convidat
per la delegació sabadellenca de Normalització.
-Avui no
fa vaga perqè no li han congelat el salari o...
-Me l'han
abaixat que és pitjor (somriu).
-Va de veres?
-Home
(rient), a la notaria guanyava més que a la direcció general.
-Això és amor a la pàtria?
-En aquest món,
els diners no ho són tot.
-Perquè a Sabadell, una ciutat
gran en la que "El jorobado de Nostre Dame" es projecta en dos cinemes
diferents i per tant s'huria pogut triar, no hem vist "El geperut..."
en català i a Sant Cugat si?
-Si ho hagués decidit jo, "El
geperut de Notre Dame" s'hauria passat a Sabadell abans que a Sant Cugat,
Però la distribució de la pel.lícula la porta Disney
directament i nosaltres no hem pogut fer-hi res.
-Es normalitzaran
algun dia tots els disneys?
-El problema és que la Disney és
a Hollywood i allà no els ve gaire d'aquí. De tota manera, cal
tenir en compte que aquestes pel.lícules no s'han doblat mai a idiomes
com els escandinaus, l'holandès, l'hongarès, el Polonès o
altres llengües europees amb molt més estatus que la nostra.
-És poc creïble una llengua que els anys 70 substitueix paraules com
pantà, taquilla i barco per embassament, guixeta i vaixell, però
al cap d'uns anys, a la meteixa TV3, tornen a dir pantà, taquilla i
barco?
-No. És una llengua rica, tot i que molt influïda
per aportacions alienes. Ara bé, tot i que "barco" és
tolerat i molt acceptat, el terme correcte és vaixell i prou. Això
no és un problema de credibilitat.
-I el pantà i
l'embassament?
-Malauradament, no sóc filòleg (amb
timidesa).
-Ara que els fills d'emigrants ja saben parlar català
perfectament, resulta que no el fan servir al carrer. Què passa amb l'ús
social del català?
-Incidir políticament en l'ús
social és difícil. El que farem serà incidir en el fonament
i la presència. Cal donar la percepció que no és només
una assignatura afegida en el plan escolar sinó una llengua necessària.
-Com?
-Volem incidir en els audiovisuals, la informàtica,
els lectors de veu, la telemàtica, la lataforma digital, els operadors
per cable... I també en els centres de treball, sobretot en els grans. El
lleure i el treball són els nostres grans reptes.
-I això
farà que els fills d'emigrants parlin català entre ells?
-El fill d'emigrant parla castellà amb el seu amic perquè el parla
a casa i perquè està acostumat a un ús vertical del català:
a l'escola ell parla català amb el mestre i ala Generalitat el parla amb
el funcionari. En els usos horitzontals, en canvi, no s'hi reconeixen.
-Llavors?
-Lavors jo tinc la impressió que, com a mínim,
amb el temps aquests nois arribaran a percebre que el català és útil
i necessari.
-A l'altre extrem de l'espectre lingüístic hi
ha aquests barcelonins benestants que parlen castellà o introdueixen
frases castellanes en contextos catalans. Parlar català torna a fer pagès
en alguns àmbits?
-Això és un fenomen sociològic
no gaire freqüent. El que sí és veritat és que entre
la gent jove hi ha un gran dinamisme lingüístic, canvien de llengua
molt i molt ràpidament. Entren al metro parlant català i surten
parlant castellà, havent canviat dos o tres cops de llengua durant el
trajecte.
-El veig optimista.
-Sí. Jo no soc gens
pessimista en el tema de l'ús social. De 1980 a 1995 hem millorat. Poc,
d'acord. Però si comparem amb el que va passar de 1950 a 1975... Allò
van ser trenta anys de pèrdua constant del català. Hem canviat la
tendència, i això és molt difícil.
-Però
hi ha entrebancs. El Tribunal Constitucinal ha sentenciat en contra de
l'etiquetatge en català.
-Però podem regular i estem
absolutament decidits a regular l'etiquetatge en els termes que estableix el
T.C. Mai no acceptarem una subordinació legal del català al
castellà.
-S'etiquetarà, com a mínim, amb els dos
idiomes?
-Sí, ho acceptem. Però a canvi tampoc no
acceptarem que s'etiqueti només en castellà.
-Àngel
Colom diu que el castellà és una llengua pròpia de
Catalunya.
-Àngel Colom equivoca els conceptes. Catalunya, com a
país, té una sola llengua pròpia, que és el català.
Això no vol dir que molts ciutadans de Catalunya tinguin el castellà
com a llengua habitual.
-Subordinada?