"De la figura de
pessebre ja no se'n pot viure"
17 / 12 / 1996
 |
Rafel Vilanova té 2.100 figures i cinquanta pessebres "estrangers" " Els pessebristes de Sabadell encara som bastant tolerants amb el caganer". |
Amb més de 2.100 figures, la seva
col.ecció de pessebres és la més gran de Sabadell i una de
les més grans de Catalunya. Però el que la fa única al món
és el mig centenar de pessebres estrangers, de Burkina-Fasso a Mèxic,
passant per Portugal, Egipte i Filipines.
L'electricista i llauner Rafel
Vilanova i Aymerich, 63, és mestre pessebrista, ha presidit l'Agrupació
de Pessebristes de Sabadell els darrers quatre anys i el seu bon caràcter,
seny i bonhomia l'han dut també a la presidència de l'Acadèmia
Catòlica.
-Tot comença d'alguna manera.
-Per mi
va començar als deu anys, quan la meva mare em va regalar aquesta figura
de la Mare de Déu. És antiga de debó.
-En aquesta
casa és Nadal tot l'any?
-Tot l'any, però només
des de fa quinze anys. Abans les tenia en caixes, però no és gens
pràctic. Ara tinc vuit vitrines i amb la meva dona ja hem tingut alguna
enganxada (somriu). La pols de les figures la trec jo, és clar.
-Segueix creixent?
-Ahir mateix en vaig comprar una, la del Farrés
(riu).
-Diuen que abans s'hi posaven polítics als pessebres.
-Sí, però només els feien els figuraires populars, com ho és
en Pere Homs. També en Vila Arrufat va pintar sants a La Salut amb la
cara del bisbe Modrego, Mossèn Ernest i algun polític.
-Un dels atractius de la seva col.lecció és l'apartat "estranger".
Ha viatjat realment per tots aquests països?
-No, en el mateix país
només he comprat els de Mèxic (la meva dona), Portugal i Galícia.
Els demés els he comprat a Intermón, a botigues de Comerç
Just i Solidari, drapaires, antiquaris, mercadillos, encants...
-Una
bona despesa.
-Deu n'hi do. La figura més cara que mai he pogut
comprar era un pastor i me'n feien 250.000 pessetes. -no la vaig comprar, és
clar. Era un Ramon Amadeu autèntic, que és el figuraire més
important que hi ha hagut mai. Ara s'han complert els 250 anys del seu
naixament.
-Aquestes són Amadeus?
-No. Aquestes són
Lluís Carratalà, que va ser el primer que va començar a fer
figures catalanes.
-Els pastors no han portat sempre barretina?
-No. La tradició és que siguin hebreus. La mateixa nissaga de
figuraires Castells, que són coneguts a tot el món, quasi mai han
fet naixaments catalans. Només en van fer dos, aquest de 16 centímetres
i un d'11, que ara tinc a l'aparador de Ràdio Grau.
-Si tan
fidels són a la història, per què es fan tres reis amb
corona? La Bíblia no diu enlloc que fossin tres ni fossin reis.
-Però és la tradició.
-Els mestres pessebristes
odieu el caganer?
-No el posem perquè considerem que no hi queda
massa bé. Algunes agrupacions, això del caganer, ho tenen
consagrat. Si n'hi un, desqualifiquen el pessebre automàticament. Però
els pessebristes de Sabadell en això encara som bastant tolerants.
-Doncs a l'Acadèmia Catòlica no se'n veu ni un.
-Em
sembla que en el pessebre popular, el de molsa i suro, n'hi ha un. Comprenem que
fa una certa gràcia, però hem de tenir en compte que el caganer no
agafi més protagonisme que el propi neixament.
-Altres pessebres
del món tenen un personatge tan singular com el caganer?
-Els
italians tenen trobadors, els mallorquins tenen pastors amb sobrassada o ensaïmada,
al Perú van amb ponxo i barret oreller...
-Cadascú fa el
pessebre a la seva imatge i semblança?
-Sí.
-Veig que els africans fan un nen Jesús negre. ¿Són ells més
fidels a la història que nosaltres mateixos?
-Què vol
dir?
-Vull dir que podia ser més negre que blanc un nen nascut a
la Palestina de fa 2000 anys.
-Potser sí, ves a saber.
-I aquest naixement basc, tots amb la seva boina?
-També es dels
Castells, però ja l'han deixat de fer. Les figures són cares,
porten molta feina i l'ofici de figuraire ja no és rendible.
-És
més rendible modelar marededéus foranes?
-Alguns acaben
així, sí. En Carratalà, que va ser un gran personatge,
humil i treballador, va aguantar fins al final. Però viure de la figura
de pessebre cada dia és més difícil.
-El plàstic
ho mata tot?
-Eñ plàstic no es trenca i és barat.
Si es fessin figures de plàstic tan dignes, tan ben acabades i tan ben
pintades com aquestes italianes...(mostra unes figures detalladíssimes).
Veu? no semblen de plàstic ni en la forma ni en la textura. Això és
una feina ben feta!
-Però aquí d'aquestes no se'n troben,
no?
-És clar que no. Aquí, les figures de plàstic
semblen l'Astèrix.
-I panoramix Sant Josep?