"Entre l'Església
i jo mai no hi va haver cap desacord"
18 / 12 / 1996
 |
Ramón Buxarrais va celebrar una missa de difunts a la Creu Alta " Només demano que l'amor a Catalunya no resti obertura a Catalunya. L'aigua que no corre es podreix". |
El fill de Santa Perpètua de Mogoda,
que va ser bisbe de Màlaga i va criticar fortament la jet-set i l'ETA, es
va fer tan incòmode a l'Església que va haver de dimitir abans
d'hora i avui és sacerdot d'un asil a Melilla.
Dimarts, Ramon
Buxarrais Ventura, 67, va celebrar una misa a la Creu Alta pels difunts de la
Societat Coral Colon.
-Quina és avui la seva situació?
-Sóc bisbe emèrit. De bisbe se n'és sempre.
-Però
jubilat.
-Sí, em van operar d'hèrnia discal i vaig
presentar a Roma la meva dimissió. Roma es va resistir, però al
final me la va concedir.
-Això de la salut deu ser l'excusa
oficial i prou, no?
-No.
-Però si tots els diaris i
televisions n'anaven plens!
-Sí, però entre l'Esglèsia
i jo mai no hi va haver cap desacord.
-Vosté va criticar
obertament la jet-set marbellí.
-Sí, però això
no hi té res a veure. A mi la jet-set tampoc em molestava. Hi va haver un
moment en què jo veia, d'una banda, aquella disbauxa d'en Kasogui, aquest
home multimillonari, que ningú no sap com ha fet els diners, i de
l'altra, aquells pobres malaguenys que ho passaven tan malament.
-I ho
va fer públic.
-Vaig escriure una pastoral que es titulava "Las
carcajadas de los ricos ahogan los sollozos de los pobres". Inesperadament,
allò va tenir una repercussió mundial.
-Mundial?
-Em va escriure gent de Nordamèrica. I un sociòleg d0Alemanya em
deia que la Costa del Sol havia d'acollir la classe mitja de tot Europa i que
seria un disbarat convertirla en una mena de Costa Azul.
-També
va denunciar l'ETA.
-Sí, perquè posaven bombes als hotels
i, com que els turistes no venien, jo vaig defensar els obrers dels hotels
contra l'ETA.
-Com va reaccionar l'ETA?
-Em va amanaçar.
Ho vaig fer mirar i uns experts em van dir que, efectivament, aquella carta
venia d'un membre real de l'ETA. Deia que, si no els deixava tranquils, la meva
intromissió em podia sortir cara. Però mai no vaig tenir por.
-De bisbes que es jibilin abans dels 75 no n'hi ha gaires.
-Cinc o sis:
Monseñor Iniesta, el de Palència, el de Vitòria...
-A Màlaga no exigeixen bisbes malaguenys?
-No es pot comparar
amb Catalunya. Jo a Màlaga m'hi vaig adaptar ràpidament perquè
havia estat nou nays a Antofagasta, Xile. Però a Catalunya, per captar la
sensibilitat d'aquí, com a mínim s'ha de parlar català.
-Catalunya hauria de tenir una conferència episcopal pròpia?
-Miri jo... jo sóc allà, m'enten? Només demano que l'amor a
Catalunya no resti obertura a Catalunya. Tot poble que es tanca en sí
mateix és com l'aigua que no corre i es podreix.
-A Melilla hi
va anar castigat?
-No. Jo sempre he estimat Màlaga. Jo estimo el
Sur. Vaig ser bisbe de Màlaga divuit anys. Però no volia fer ombra
al meu successor i vaig triar Melilla, que pertany a la mateixa diòcesi.
-Com s'hi viu a Melilla?
-Jo estic en un asil amb 150 avis, dels quals
60 van amb cadira de rodes, 50 nens i 50 nenes. També m'encarrego dels
500 interns de la presó. Faig d'assistent social, oriento, animo, vaig a
veure advocats i jutges, acompanyo als judicis...
-Ha hagut de
renunciar a molt?
-He optat per servir els més pobres perquè
jo vaig neixer en una família pobra. Sempre m'ha semblat que Déu
em cridava a continuar vivint la meva pobresa. Mai no he acumulat diners. No
tinc ni un pis.
-Vol dir que va just?
-Visc bé, com els
avis d'allà. Ens donen una mica de roba, tenim el llit fet, un plat a
taula, mengem...bé...i m'hi trobo molt bé.
-Li agradaria
tornar al bisbat?
-Mai. Ni un sol moment. La meva vida passada me la
miro amb gratitud, però mai amb anyorança.
-El seu retir
a Melilla és una bofetada als altres bisbes?
-No ho crec. Jo mai
no he pretès donar cap lliçó a ningú.
-Què
pensa dels problemas amb la justícia de l'arquebisbe de Barcelona?
-Jo només sé que Ricard Maria Carles és incapa´d'una
cosa així. Jo poso la mà al foc per defensar la seva honestedat. És
honest 100 per cent.
-Va arribar a bisbe perquè tenia l'ambició
de ser-ho?
-No. Ambició mai. Jo era rector a Sant Esteve de
Granollers i vaig rebre una carta que deia: el Papa l'ha nomenat bisbe de
Zamora. Vaig trucar i vaig dir que era impossible, que hi havia d'haver un
error, que a mi el Papa no em coneixia de res. Però em van dir que sí,
que el Papa tenia un informe de mi...Jo no sé a qui van consultar (riu),
però es van equivocar.
-O la van encertar massa.
-Hi ha
una frase que diu que el Papa i els nuncis, quan elegeixen bisbes, diuen
nolentes quarimus, és a dir, els que no volen ser bisbes.
-Massa
bonic per ser cert.