Ricard Maria Carles, Cardenal

"VAIG MOLT MÉS A MONTSERRAT QUE A TORRECIUDAD"

Ricard Maria Carles va ser dijous a l´Acadèmia Catòlica de SBD. Dels malalts de sida no s´en parla, s´amaga una mica però això va a més. Foto: Pere Farran Jr.

El cardenal Ricard Maria Carles Gordó, 70, va ser dijous a l´Acadèmia Catòlica de Sabadell. Només va acceptar l´entrevista amb la condició de no parlar del desagradable tema d´Itàlia.
Tan mal fa la calúmnia?
-Ja li he dit que no vull parlarne. Prefereixo prescindir d´aquest tema. Ja fa un any que estem en això i crec que en la vida de l´Església hi ha coses més positives de les que parlar.
-Veu les altres religions i ideologies com a competència?
-No això només demostra que, per més que ens vulguin posar arran de terra, l´home ha d´esclatar en vertical cap el transcendent. Per molts diners, sexe i comunisme que hi posis, l´ànima esperitual no es pot matar.
-I aquets evangelistes que fan miracles en sessions multitudinàries?
-Jo no ho he vist mai. Són conseqüència de les sectes nordamericanes.
-Els coixos surten caminant, els cecs veient...
-Tothom sap que la psicologia de masses produeix coses que, en un primer moment, semblen molt curioses, però que després ningú no sap si això té una continuïtat o no. Però la gent no cerca miracles sinó interioritat, conviccions profundes i sentit de la vida.
-El fenomen nordamericá dels telepredicadors està naixent a Sabadell amb voluntat estatal. El preocupa?
-No. Jo recordo un bisbe auxiliar de New York, Fulton Sheen, que durant molts anys atreia milions de nordamericans a través de la televisió.
Vol dir que el mitjà de comunicació no és dolent?
-Exacte, com un bisturí, el mitjà de comunicació no és dolent. Ara bé, alguns mitjans de comunicació són un bombardeig constant de contravalors que envileixen la societat actual.
Tot i la modernització que vostè hi ha dut, el bisbat de Barcelona encara no és a Internet.
-Jo ja fa molts anys que treballo amb "compiuter" (ho pronuncia a l´anglesa) i amb correu electrònic. Certament és clar que un dia o altre entrarem a Internet, però de moment esperem a veure més clara la seva utilitat.
-Vostè va dir que el capital ha d´estar al servei de l´home i no a l´inrevés. Això li ha provocat enemics en el món de les finances?
-Alguna reacció hi va haver, si. Igual que aquell dia que em vaig declarar sorprès per la rapidíssima reacció del nostre estimat Liceu. Vaig dir que m´agradarien reaccions igual d´àgils pel barri que està tocant, el Raval, ple de pobresa i marginació. També va reaccionar més d´un.
-Va ser vostè qui va aconsellar el Sant Pare respecte a la Conferència Episcopal Catalana?
-No directament, però sí a través de la Secretaria D´Estat. He de dir que no he vist recels i que vaig treballar prou perquè es reconegués el nostre concili. Però quan ens van dir que la Conferència Episcopal Tarraconense era impossible perquè només s´accepten les estatals, ho vam acceptar.
-Encara ha de repetir cada dos per tres que, tot i haver nascut a València, se sent català?
-No. Gràcies a Déu. Porto 27 anys a Catalunya i de la mateixa manera que un catedràtic de Múrcia o un metge de Madrid no han d´anar repetint que se senten catalans, jo tampoc.
-Va a Torreciudad més sovint que a Montserrat?
-En absolut. A torreciudad no hi he anat públicament més que una vegada, fa pocs dies. I a Montserrat hi he anat moltíssimes vegades. Fa poc, amb el cardenal de Sarajevo i, poc abans, amb el Nunci. Per a mi anar a Montserrat és habitual i anar a Torreciudad una excepció total.
-Quines són les seves relacions amb Sabadell?
-Els capellans m´inviten com arquebisbe. Vaig venir per l´assassinat d´aquells policies, vinc per ordenacions, famenys de dos mesos vaig estar amb uns matrimonis joves.
-I per la casa de malalts de sida de Covadonga.
-Que per cert va portar molts problemes, però jo sempre vaig pensar que s´havia de fer i, al final, s´ha fet. També els he visitat moltes vegades.
-S´han acabat realment els problemes a Sant Salvador?
-Espero que sí. De fet, a Barcelona també tenim alguns pisos camuflats perquè a alguns veïns no els agrada. Però no fan cap mal a ningú i a algun lloc els hem de posar. Tampoc el contagi és tan terrible ni hi ha tant de risc com diuen. Malauradament encara hem de posar més centres d´acolliment i ajut per malalts de sida. No se´n parla i s´amaga una mica, però això va a més.
-A Covadonga els que més s´hi van oposar eren precisament gent de missa.
-Més que gent de missa, eren veïns prop de la parròquia. Jo li puc dir que els que són gent de missa són la majoria de voluntaris que van a les presons, a la marginació, als ravals més pobres, als malalts de sida. Perdoni, però la gent de missa, a milers, són els que donen "el callo"
-Amén.