"Volem batre el rècord
Guinness del poema més llarg del món"
20 / 12
/ 1996
 |
Josep Pla va presentar ahir a Sabadell "Un poema per la pau" " Dir-me com Josep Pla és un estímul, una responsabilitat que m'obliga a millorar-me dia a dia com a escriptor". |
Li envien poemes de pau de tot el món
i ja en té 75. Espera arribar a mil, figurar en el llibre Guinness dels rècords
i publicar "El Gran Llibre de la Pau", els beneficis del qual
destinarà a ajuda humanitària.
L'escriptor, poeta i
aparellador d'Amposta, Josep Pla Ros, 44, va venir a Sant Cugat del Vallès
per estudiar arquitectura. Però li va la poesia i, cada dos mesos,
publica "Dossier de poesia" per a tot el món.
-Dir-se
Josep Pla porta a l'escriptura?
-No ben bé perquè jo vaig
començar a escriure als nou anys i no tenia ni idea de qui era Josep Pla.
-Però condiciona.
-Jo, davant de Josep Pla, em trec el
barret. Dir-me com ell és una responsabilitat, un estímul que
m'obliga a milllorar-me dia a dia com escriptor.
-Encara es poden dir
coses originals per la pau?
-Mentre hi hagi gent que no vulgui la pau,
sempre se'n parlarà.
-Ningú diu que no vol la pau. Fins i
tot els més violents diuen que la busquen.
-Ja se que aconseguir
la pau és una utopia, però això no vol dir que no l'haguem
de buscar.
-Surten dels tòpics de sempre els vostres poemes?
-Aguns.
-Per què la gent us envia poemes de pau des de tot el món?
-Vam fer una crida a través de Dossier de Poesia.
-La vostra
revista?
-És una publicació humil en DIN-A-3. Publiquem
poemes de suscriptors d'Europa, Sudamèrica, Japó i Egipte i ja en
fem una tirada bimensual de 500.
-Llegeixi'm un poema?
-(Remena papers i en tria un) Aquest és molt bonic, l'ha fet un senyor de
Sant Cugat. Diu: El colom de la pau l'han abatut / quatre malèvoles
perdigonades. / Els caçadors furtius que l'han retut, tenen als ulls un
mirar fals i brut / i al cor un tremoleig de creus gamades...
-Per
què sempre que es parla de pau s'ha de parlar de guerra?
-Ës
l'extrem contrari i, en poseia, sempre s'extremen els fets perquè l'obra
tingui més força.
-Però...
-...ara bé,
tal com diu una cubana que ens està escrivint, perquè la pau regni
al món, primer l'hem de sentir cadascú dins de nosaltres. El
malestar de les guerres ve d'una o moltes persones que no estan en pau amb elles
mateixes.
-Vostè està en pau amb vostè mateix?
-A estones. Però pel meu caràcter sempre em fico en lluites utòpiques
i això em fa sentir inquiet, disconforme.
-On? Quan troba la
seva pau?
-Quan realitzo un somni, per exemple des que he començat
la carrera d'arquitectura estic en pau amb mi mateix perquè era un neguit
que tenia de feia molts anys. I ara que l'estic acabant encara estic més
en pau. Ahir, després de suspendre-la quatre vegades, finalment vaig
aprovar l'assignatura d'Estructures. Això dóna molta pau.
-La pau és un sentiment?
-Pot ser-ho, però provocat pels
fets exteriors. La pau la pot sentir interiorment fins i tot el qui té
una arma a la mà en un entorn de guerra.
-Alguns sindicats
consideren que a Espanya no hi ha pau social.
-Depèn de com es
miri. Hi ha gent que es conforma amb els amics, les relacions, les activitats,
la feina i la vida que porta.
-El problema és que n'hi ha que no
en tenen de feina. Poden aquests sentir aquella pau?
-Jo diria que això,
més que una situació de no-pau, és una situació
d'injustícia. La feina, efectivament, és un dret, però
trobar-la també és qüestió de sort i sobretot, de
buscar-la.
-"Si vis pacem, para bellum"?
-No. Això
és una inconguència. Jo crec que si realment vols la pau el primer
que has de fer es deixar les armes. La pau no es pot aconseguir en peu de
guerra.
-Quin récord Guiness voleu?
-El del poema més
llarg sobre la pau escrit per més persones del món.
-Condicions.
-Han de ser estrofes de quatre versos escrits a mà,
en rima lliure, en qualsevol idioma o dialecte i que inclogui la paraula pau
almenys un cop.
-Aspireu al miler?
-Ens agradaria, però
va més lent del que esperàvem. El dia de Sant Jordi, tancarem la
recepció. Ja en tenim 75, però només valen 50.
-No
els accepteu tots?
-No, perquè n'hi ha que envien poemes llarguíssims.
Perquè hi participi el màxim número de gent s'ha de limitar
l'extensió.
-Rebutgeu també els escrits a màquina
o ordinador?
-Sí, preferim l'escalfor de la mà a la
fredor de la màquina. S'han de seguir les normes.
-Parleu de
destinar els beneficis del llibre a ajuda humanitària.
-Si tenim
vàries entitats que ens ho han demanat, una del Zaire i la dels llaços
blaus per l'alliberament d'Ortega Lara i Delclaux.
-La pau sigui amb
vosaltres.