"La grossa és
una experiència psicològica brutal"
21 / 12 /
1996
 |
A Ramon Mestre li va tocar la grossa, quasi 7 milions al 1969 " Aquest any tinc la intuïció que em tornarà a tocar". |
Ramon Mestre Orgaz, 68, l'home que presidia
la Penya Arlequinada el 1969, quan els va tocar aquella històrica grossa
de Nadal, té pressentiments, intuïcions que mai no l'hi han fallat.
Aquest
any pensa que també li tocarà un premi gran a la Penya Nova Creu
Alta, que és la que ell presideix ara. Fins i tot sap com, on i quan li
arribarà la notícia.
-Què li recomana a qui li
toqui demà la grossa?
-Que no vulgui canviar ràpidament i
que segueixi treballant en el que fa. Hi haurà petits canvis, però
no són d'avui per demà. El món dóna moltes voltes.
-Vosté es va embutxacar 6.750.000 pessetes de 1969.
-Sí.
Uns 180 milions d'avui. I no vaig ser el més afortunat. A algú li
van tocar 25 milions de l'època.
-Això et canvia la
vida?
-No. Ajuda, però no et soluciona la vida. DE la loteria no
se'n pot viure.
-Al que li van tocar 25 milions tampoc li ha canviat la
vida?
-Si li ha canviat, no se li nota. S'ha sabut mantenir molt bé.
-La grossa pot deixar-te pitjor del que estaves?
-N'hi ha un que li van
tocar tres milions i mig i va deixar de treballar. Es pensava que durarien per
sempre i, econòmicament, va anar molt per terra. Però la loteria
no hi té res a veure. Aquell ja anava mal orientat d'abans.
-Com
se'ls va gastar vostè?
-Vaig comprar un pis, vaig portar els
meus fills a bones escoles i vaig fer unes inversions financeres.
-Van
sortir bé?
-Són negocis d'aquests que al principi van
molt bé, però després s'emboliquen i...i encara vaig estar
de sort perquè vaig marxar a temps i no hi vaig perdre res.
-Tan
difícil és ser milionari?
-Ara que ho diu, recordo un que
es va equivocar en les inversions i va perdre tot el que tenia. I més i
tot. És va posar en grups d'inversions i...
-No hem digui que la
seva vida no va donar un salt qualitatiu.
-Alguna cosa sempre es nota.
Com a mínim, és una experiència psicològica brutal.
Coneixes molt la gent. De cop i volta uns t'agafen bola i et van deixant de
banda i uns altres, que mai no et deien res, ara et saluden.
-Potser
vostè també va canviar d'actitud vers ells.
-Jo vaig
procurar no canviar gens.
-No treia una mica de pit?
-Mai,
seguríssim.
-Què és això dels
pressentiments?
-Jo sabia que ens tocaria. El divendres a la nit ja
vaig començar a pensar-ho. El dissabte, aquella sensació se'm va
fer molt forta. El diumenge ja tenia claríssim que ens tocaria. I el
dilluns, fins i tot sabia a quin poble m'ho dirien. Jo era representant,
viatjava molt i vaig tenir la seguretat que m'ho dirien a Pallejà, com
així va ser.
-M'està dient que té poders?
-No, home, no. Jo que sé si tinc poders. Oh! Potser si que en tinc i no
ho sé (riu)
-Ha viscut altres experiències semblants?
-A vegades tinc com una intuïció. Veig a venir les coses, m'anticipo
als esdeveniments. Un dia davant del Mercat jo anava a passar per darrera d'un
autobús i, no sé per què, em vaig parar en sec. Donsc va
passar un cotxe a tota velocitat que, si no arribo a parar, em mata. Una
casualitat com una altra...
-Quan porta aquest any en loteria?
-Ha-ha-ha. Això no es pot dir, home.Però bastant.
-Pretén
que li torni a tocar la grossa per segona vegada?
-Home, és
clar. Ara, amb l'experiència que tinc ja sabria on col.locar-los. I si no
m'ha tocat més cops, ha estat per negligència.
-Expliqui's.
-Un cop vaig estar buscant números que acabessin en
72 com un boig i, quan el vaig trobar a una administració de Martorell,
estava tan cansat i atabalat que ho vaig deixar córrer. Va sortir el
03372 que era exactament el que jo havia vist a Martorell. Però ells
l'havien tornat.
-Més?
-Es que si ho explico tot, la
gent em pendrà per boig. Serà de "risa" això, tu
(riu). Bé, l'última: Un 13 d'agost, em vaig capficar que havia de
comprar a Sant Cugat un que s'assemblés el màxim al 3342. El 33
perquè m'agrada i el 42 perquè va ser l'any que vaig trobar feina.
Primer l'administració estava tancada, després vaig tenir pana al
cotxe...Ho vaig deixar córrer i l'endemà, escoltant la ràdio.
patapam, la primera el 3342 a Sant Cugat
-És un home de sort?
-Sí, sobretot en el joc. A mi cada dos per tres em toca un dècim o
altre. I una nit, al Catalunya, em vaig passar una hora seguida fent quinto i
plena un darrera l'altra. Amb la carta 76. Encara m'enrecordo.
-Què
és la sort?
-No ho sé. Però que existeix, segur. I
fa quinze anys, si el Mejía del Cadis no arriba a fallar un penal a 3
minuts del final, feia una travessa de 14. Però el va fallar i la vaig
fer de 13.
-Aquest any no li ha passat res?
-Aquest any tinc
la intuïció que ham tornarà a tocar. I li diré més:
diumenge al matí, estaré veient el partit del Sabadell amb el Gavà
i, quan portin cinc minuts de joc, sentiré per la ràdio que m'ha
tocat.
-Demà sabrem si té poders.