"El dinar de Nadal no
vol invents del TBO"
25 / 12 / 1996
 |
Marta Cirera diu que tot el menjar tradicional de Nadal és bo. " El pitjor del Nadal és que la gent s'afarten con uns bacons i allò no hi ha qui ho paeixi". |
L'única cosa que li agrada més
que menjar, i mira que li agrada, és cuinar. Li agrada tant que fins i
tot a fet el projecte de carrera, Enginyeria Química, sobre "Tecnologia
dels aliments".
La dietitsta Marta Cirera Baqués, 28, ha
treballat en dues distribuïdores de dietèrica, és assessora
de comercials del ram a tot Espanya, dóna conferències sobre el
tema i, el proper febrer, impartirà un curset sobre Nutrició Bàsica
al centre del carrer de Gràcia, Sabadell Salut.
Ës tan simpàtica
i extremadament positiva que, per ella, menjar bé no suposa sacrificis.
-Què té a veure l'enginyera química amb el menjar?
-La cuina és un laboratori.
-...?
-El menjar són
proteïnes, hidrats de carboni... Un flam s'aguanta perquè té
proteïnes que l'aguanten, La química és a tot arreu.
-L'alimentació només és química.
-L'alimentació ho és tot: cultura, tradició, relació,
nitrició, salut, art i també química.
-Però
vostè no és dietista.
-No tinc els estudis però
ting molta experiència en medicina natural. I sé cuinar, cosa que
no saben fer molts dietistes.
-Ës important?
-Molt. El
dietista que no sap cuinar et dissenya una dieta perfecta, però tan
avorrida i trista que no se la menja ningú. Si cada dia dones pastanaga a
un nen, però no li presentes de manera una mica seductora, al final et
tirarà la pastanaga pels nassos.
-No sembla gaire vegetariana.
-No ho sóc. No m'agraden els extrems. El vegetarianisme, per molts, és
qüasi una filosofia de vida i a mi no m'agrada barrejar el menjar amb la
religió.
-No ho entenc.
-Sí, home, els musulmans
no mengen porc, els jueus no mengen... a mi el que m'agrada és la tradició.
Quan els plats aguanten tants anys, per alguna cosa deu ser. Totes les receptes
de les àvies són pura saviesa, boníssimes.
-Per
paladar o per l'organisme?
-Per les dues coses. Si aguanten anys, és
que a tothom li agrada i, si les analitzes, trobes que estan molt ben
compensades i equilibrades.
-Per exemple?
-La paella. O un
suquet de peix amb patates, unes faves estofades amb una miqueta de botifarra
negra, aquest invent dels americans de la cuina mediterrània.
-La
cuina mediterrània, un invent dels americans?
-Sí, la
cuina mediterrània no és res, és cuina de pobres i pro:
patata, arròs i poc tall: fer bullir l'olla, vaja. Però els
americans ho van descobrir i ho han posat de moda.
-Per Nadal ens
destrossem l'estómac?
-No. Si no n'abusem, no. El dinar de Nadal
és un dinar de festa. Si ho féssim cada dia, ens destrossaríem
l'estómac, però per un dia no passa res. El pitjor del Nadal és
que la gent s'afarten com uns bacons. Mengen tant, que allò no hi ha qui
ho paeixi.
-O sia que el menú és correcte.
-Potser és una mica massa calòric perquè tot són
greixos, molt sucre amb els turrons...però, en principi, no hi ha cap
problema, Si després de dinar anem a caminar una mica i a la nit
compensem amb un sopar de crus, (verdureta, amanida o fruita), ja está
tot solucionat.
-Què té d'equilibrat barrejar escudella,
pilota, peix, turrons, vi, cava, licors...
-El correcte és el
tradicional. Començar amb brou està bé si només en
prens un plat. Si en prens tres, et mareges. El "pavo" o el capó
farcits i prunes també està molt bé perquè combina
proteïna i greix.
-El marisc?
-Aquest és l'invent
dels nostres dies que ja no està tan bé. Quan comencem a fer
invents del TBO és quan ens comencem a carregar la història. El
menjar tradicional té una raó de ser. No és cap invent.
-El sorbet de llimona a mig dinar, per "tirar avall", és un
altre invent?
-A nivell nutricional, no té cap raó de
ser. És més un caprici culinari per rentar la boca i preparar-la
per un gust nou. La llimona és fresca i neteja i, si has menjat un plat
dolç i cru, et prepara per un de cuinat i amarg.
-I els turrons
de règim?
-En lloc de glucosa, porten fructosa, que és un
sucre cosí germà. Però com que son de règim la gent
en menja el doble, i ja hi tornem a ser.
-La regla d'or és
menjar poc?
-Poc, però molt variat.
-Vostè mai
no compte calories?
-Aquesta moda de comptar calories és una
aberració.
-Es pot menjar sa i disfrutar del menjar?
-I
tant!, Una dieta no ha d'eliminar cap aliment perquè cap aliment és
dolent. Hem de menjar greixos, sucre...Tot, però poc i variat.
-Vostè menja de tot?
-De tot. M'encanta menjar.
-I la
linia?
-Mira, noi, sóc seca. No és cap mèrit, no. És
que sóc així.
-Aquests dies no s'engreixarà ni un
kilo?
-No, ni un, segur. Però també he de dir que menjaré
poc, com sempre.
-"De grandes cenas están las sepulturas
llenas".