 |
|
"Ara hem d'enterrar el teu cos, però no enterrarem mai el teu missatge". Aquesta frase, pronunciada pel bisbe auxiliar de Barcelona Joan Carrera el dimecres 7 de gener al final de la Missa funeral, resumeix molt bé l'empremta que Rosa Deulofeu ha deixat a la seva Església diocesana després de morir el dilluns 5 a l'edat de 44 anys. A banda de la seva important tasca com a delegada de Pastoral de Joventut, nomenada pel cardenal Ricard Maria Carles a principis dels anys 90, i també com a presidenta del Moviment de Centres d'Esplai Cristians de la Fundació Pere Tarrés, aquesta exemplar portaveu de la fe ha donat exemple, durant els darrers 8 mesos, d'acceptació cristiana davant la greu malaltia que ha acabat amb la seva vida. Fins a l'últim moment, va pregar al Déu en mans del qual se sentia "més que mai". "Desitjo de tot cor que la diòcesi visqui un inici de curs ple de bondat, d'estima, de reconciliació, de coratge evangèlic, d'esperança, d'il·lusió, de passió per l'evangelització..., ple de la Paraula de Déu". Aquesta reflexió escrita per la mateixa Rosa Deulofeu, llegida públicament a finals de setembre durant una pregària quan s'acabava de conèixer la gravetat de la malaltia, va tenir molts ressons durant l'Eucaristia exequial, celebrada a la parròquia barcelonina de Sant Agustí. En aquell moment trist però intens, centenars i potser milers de persones de tots els carismes eclesials es van sentir interpel·lats (una paraula que la Rosa utilitzava sovint des d'una profunda humilitat) per una veritable crida a la comunió, des de la diversitat però amb un únic horitzó: Jesucrist representat en l'arquebisbe, que és el successor dels primers apòstols i, per tant, el pastor de tota la comunitat eclesial, de tots els qui viuen el sentit de pertinença a l'Església. La Rosa transmetia entusiasme. Saludar-la per primera vegada va ser, per a mi i segurament per a tots els qui la van conèixer, guanyar una nova germana. I a partir d'aquell moment de la primera salutació, tot era confiança, amor, alegria, esperança i fidelitat a Jesucrist. Va estar implicada en la posada en marxa de nombroses iniciatives més o menys recents, des del Moviment Cristià de Joves fins al Servei Diocesà per al Catecumenat, passant per l'organització de la Trobada Europea de la Comunitat de Taizé a finals del 2000 a Barcelona o la preparació de l'Aplec de l'Esperit, sobretot els anys 1998 i 2002. L'any 1995, en una conferència quaresmal al temple barceloní de la Sagrada Família, va recordar a desenes de joves que l'escoltaven que la conversió és, senzillament, "obrir el cor a Déu". Sentir-ho va ser molt bonic, però encara ha estat més important veure aquesta frase reflectida en cada trobada personal amb ella. Els dies 3 i 4 de maig, Rosa Deulofeu va ser a Madrid encapçalant un grup de la diòcesi de Barcelona que va voler participar en la trobada amb el Papa Joan Pau II. Pocs dies després, desprenia l'alegria de sempre. "Porto el moreno de Cuatro Vientos i, encara que estic molt cansada, tinc la mateixa il·lusió de sempre", va comentar en una trobada per valorar aquella experiència. Rosa Deulofeu va ser, com el Sant Pare i fins al final de la seva vida en aquest món, una persona de projectes. Fins i tot encara que tinguem una mica de fe, humanament costa entendre que Déu hagi volgut portar-se-la amb Ell. El seu cos ja no és amb nosaltres, però sí el seu testimoni, el seu amor expressat en aquella carta llegida a finals de setembre: llegir aquí.
|
Endarrere  |
