A l'Àfrica, els jocs per excel·lència són de la família del mancala. Aquest no és un joc en si, sinó un conjunt de característiques comuns a tot un grup de jocs:
La varietat de jocs de mancala és enorme. En llibre n'hi ha descrites més de dues-centes variants. Aquí va una petita llista:
A Brasil, on el mancala va ésser dut pels esclaus africans, el joc ha estat abandonat com a passatemps popular, però conserva el seu rol sagrat als ritus candomblés.
La paraula mancala s'origina al terme àrab naqala, que vol dir moure.
Nosaltres ens centrarem en el wari, que és una variant
de mancala jugada a tota la zona del golf de Guinea, especialment
a Ghana. És la forma d'aquest tipus de joc més estesa
pel món, i gairebé l'única coneguda a Occident,
popularitzada especialment a l'àrea anglòfona. A
la francòfona és conegut com a awélé.
El tauler es compon de dues rengleres de sis forats cadascuna i dos forats més grans que són els dipòsits per a guardar les peces collides (el costum és que cada jugador usi el de la seva dreta). El tauler es divideix en dues parts, anomenades camps, coincidint amb les rengleres de forats.
La partida comença tenint cada jugador quatre llavors
a cadascun dels sis forats del seu camp. Ambdós jugadors
mouen alternativament.
Per sembrar (moure), el jugador agafa totes les llavors d'un
dels forats del seu camp i les diposita una a una en els forats
correlatius, sense saltar-se'n cap, seguint el sentit contrari
al de les agulles del rellotge.
Si tenia en el forat des del qual tira dotze o més llavors,
quan ha donat la volta al tauler es salta el forat inicial, tot
deixant-lo buit.
Si l'última llavor que sembrem cau en un forat del camp
contrari i en aquest resten dues o tres llavors, les en collim
(capturem). Si hem collit, mirem si el forat anterior compleix
també aquestes condicions (camp contrari i dues o tres
llavors). Si és així, també les collim i
mirem l'anterior, i així successivament fins que trobem
un forat que ja no en compleix alguna.
Tanmateix, aquesta jugada no es podria fer si haguéssim de collir totes les llavors del camp del contrari. No podem deixar el contrincant sense llavors al seu camp.
Quan tots els forats del camp de contrari són buits, hem de procurar sembrar de manera que hi deixem alguna llavor.
Quan un jugador no pot tirar, cadascun es queda les llavors del seu camp i s'acaba la partida.
Guanya qui més llavors ha collit.
N'existeix una versió a les Antilles, l'awari,
duta allí per antics esclaus segrestats de l'Àfrica,
que se'n diferencia només per què quan hem collit,
a més de mirar els forats anteriors per veure si també
hi podem collir, observem també els posteriors.