L’Inspector de Nikolai V. Gògol, és una deliciosa comèdia de malentesos, de provincians ambiciosos i d’aprofitats de ciutat que n’abusen a consciència.
L’acció té lloc en un petit poble de províncies, dominat per l’ambició o la desídia del batlle i del que, en termes d’avui, diríem "forces vives". Ara: l’anunci de l’arribada d’un inspector commou les fibres més sensibles d’aquests personatges que veuen perillar la seva posició; de manera que cegament preocupats, prenen per inspector a un pobre funcionari a qui intenten de subornar i que resulta ser un aprofitat. Un canemàs tan senzill, però, permet d’esbossar uns personatges caricaturescs, sí, mes d’un gruix humà molt considerable. Doncs bé Porcel ha re-elaborat a fons aquest original vuitcentista. L’ha concentrat, n’ha eliminat passatges i personatges subalterns, l’ha adaptat al nostre món "històric". Els protagonistes s—n els mateixos: el batlle, la seva muller i la seva filla; el funcionari de la ciutat, i el seu criat. Ara: les forces vives de la petita població provincial han estat molt reduïdes, i aquesta reducció potser els ha donat una major intenció (...). Per últim, hi han estat eliminats molts dels personatges subalterns (...).
Des del punt de vista tècnic, Porcel ha conservat els trets essencials de la comèdia setcentista, però n’ha eliminat els llargs monòlegs i els apartats, ha fet més àgil el diàleg i l’acció mateixa, ha canviat de lloc alguns termes, ha suprimit explicacions o escenes sobreres. Tot plegat fa de "L’Inspector de Baltasar Porcel", una peça acostada als nostres hàbits. I això en dos sentits: en l’estrictament teatral i, sobretot, en el satíric.