Aquesta obra fou estrenada a Barcelona la nit del 15 de juny de 1938, al Teatre Català (avui Poliorama), per la companyia de teatre de Maria Vila i Pius Daví.

El GRUP DE TEATRE D’AMICS DE LES ARTS DE TERRASSA, el formem gent que ja de molt temps ençà hem estat relacionats amb el món del teatre i d’altres que comencem.
Hem pretès que el grup funcionés com a tal, que hi hagués una responsabilitat col.lectiva tant a l’inici d’una obra determinada, com després en la seva escenificació. Tots hem participat en les decisions a nivell de direcció, escenografia, música, etc.
Com sempre en el teatre independent, les limitacions amb què ens trobem són les de temps: temps per als assaigs, temps per a cercar solucions millors, etc. A voltes, en la direcció hem hagut d’improvisar sobre la marxa, o bé l’equip d’escenografia, format en un principi per vàries persones, ha quedat al final reduït per problemes de temps.
Valorem com a molt important el treball que estem fent. En aquests temps en què es dóna molta importància a la professionalització dels grups de teatre (i sense menysprear aquesta, sino tot al contrari, ja va essent hora que els grups que vulguin anar cap a una professionalitat tinguin possibilitats de fer-ho), pensem que no s’ha d’oblidar la funció del teatre com una activitat cultural més, i que no s’ha de deixar de banda aquest teatre de la gent que (almenys pel moment) no volem dedicar-nos-hi d’una manera professional. En el fons tots omplenem el mateix sac: el de la nostra maltractada cultura.
El per què de LA FAM és el següent. En un principi crèiem que era una obra relativament fàcil de posar en escena, però la realitat ha estat una altra. És una obra catalana, d’un autor actual i, sobretot, ens ha interessat el treball sobre els personatges. Hem treballat el caràcter intemporal d’ells i els seus problemes i contradiccions. Hem estudiat, centrant-nos potser d’una manera especial, el personatge d’en Samsó i la riquesa de la seva personalitat en contraposició a la dels altres. Quant al muntatge en general (llums, música i escenografia), hem intentat que fos el mé senzill possible, ja que d’aquesta manera intentem remarcar el treball fet sobre els personatges. D’alguna manera, no creiem en els grans muntatges gratuïts, car fàcilment poden distreure el públic i el poden apartar d’allò que en realitat intenta reflectir l’obra.
Som conscients de les limitacions que hem tingut (ja en parlàvem abans) però, malgrat tot, també som conscients que, com a grup, aquesta obra és el principi d’un treball del qual tots (nosaltres i vosaltres que ens veniu a veure) hem de sortir-ne enriquits.